El lleure al barri de Les Roquetes (BCN - 2018)

De Estudi_lleure_Roquetes
(S'ha redirigit des de: Pàgina principal)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Estudi sobre l'equilibri entre oferta i demanda de lleure al barri de Les Roquetes de Barcelona

Encàrrec de l'estudi fet per la Taula Socioeducativa del Pla Comunitari de Roquetes, promogut per Pla de Barris a travès de Foment de Ciutat S.A. i realitzat per la Fundació Pare Manel

Barri de les Roquetes, juliol 2018

PDCRoquetesLOGO125.jpg
LogotipPladeBarris125.jpg
Llimes reduides-01 RGB.jpg
LogoFPM125.png


Contingut

Introducció

Atesa la multiplicitat i diversitat d’entitats, equipaments i serveis que impulsen activitats de lleure al barri de les Roquetes, des de la Taula Socioeducativa del Pla Comunitari de Roquetes i, en concret, des del grup que treballa l’educació en el lleure, es va considerar oportú realitzar un estudi que pogués valorar l’equilibri entre l’oferta i la demanda d’activitats al barri, per després valorar la necessitat de modificar i/o ampliar l’oferta existent. Per tant, l’interès del present estudi neix de l’estructura comunitària del barri que treballa l’educació en el lleure en període de vacances escolars. Per donar resposta a aquesta necessitat, el Pla de Barris es compromet a desplegar l’acció 8.1. (elaboració d’un estudi per valorar l’oferta i la demanda de les activitats extraescolars de lleure existents, i per fer les modificacions i propostes que siguin necessàries). En aquest sentit, Foment de Ciutat SA, sota el paraigües del Pla de Barris de Roquetes, considera convenient donar suport a aquesta iniciativa, i per això sol·licita una proposta de treball que l’assumeix la Fundació Pare Manel com a agent del territori amb coneixement de la realitat del barri. Des d’aquí es du a terme l’estudi que pretén donar resposta a la necessitat del grup motor d’estiu del pla comunitari.

Marc conceptual

El concepte “activitats de lleure”

Segons la Direcció General de Juventut, “l’educació en el lleure designa un conjunt d’iniciatives, moviments i experiències que es realitzen en el temps lliure d’infants i joves amb una intencionalitat pedagògica fora del currículum escolar i de l'àmbit familiar”. Aquesta definició porta a concebre tot allò que es considera lleure com un conjunt d’iniciatives, moviments i experiències que es duen a terme en el temps lliure amb una intencionalitat explícitament educativa. (Armengol, 2012). Cal tenir present, però que aquest concepte és molt genèric i pot englobar gran diversitat de tipologies d’activitats, d’actors impulsors i d’àmbits d’actuació, entre d’altres. Aquesta definició genèrica ens permet reconèixer com a activitats de lleure una pluralitat de realitats on totes tenen en comú aquesta intencionalitat educativa dutes a terme al llarg del temps lliure.

Agents impulsors

Inicialment les activitats de lleure venien impulsades des d’iniciatives socials i associatives, però en l’actualitat la diversitat d’agents que tenen un paper clau en el desenvolupament d’activitats de lleure és molt divers, tant pels models jurídics dels ens impulsors com de la mirada en relació a la definició d’aquestes activitats. Els tres sectors principals de la intervenció en el lleure són els següents (Armengol, 2012):

Il.lustració 1 - Sectors principals de la intervenció en el lleure
  1. Sector públic o iniciativa pública: administració pública o empreses de capital majoritàriament públic
  2. Sector privat: ens privats com societats mercantils que representen interessos particulars (normalment tenen afany de lucre o no l’exclouen).
  3. Tercer sector o iniciativa social: ens amb caràcter privat que presten un servei d’interès general i no hi ha afany de lucre (associacions, fundacions, mutualitats)

Sovint aquests actors entrecreuen projectes i els coprodueixen a partir de partenariats, cooperació o fórmules de gestió indirecta; i sovint la simultaneïtat d’accions dutes a terme per cadascun d’aquests sectors contribueixen a la complementarietat d’oferta al territori on són presents (Armengol, 2012).

Pel que fa la relació entre sector públic i iniciativa social o privada acostuma a concretar-se a través de convenis o concerts (Soler, 2001). També la titularitat pública d’un servei i la gestió privada (o social) del mateix és una fórmula cada cop més utilitzada (Armengol, 2012).

L’educació com a eix central de les activitats de lleure

La tipologia d’activitats de lleure estan plenament articulades al voltant dels objectius educatius de les mateixes activitats que pot anar de la maduració de la persona, a la socialització en l’entorn on es desenvolupen, entre d’altres; per tant, parteixen del concepte educar, que segons la Fundació Catalana de l’Esplai (2004) seria “intervenir intencionalment en el procés maduratiu de l’infant i el jove per tal d’afavorir el procés educatiu”.

En aquest procés educatiu se sol establir una diferència que és la següent [1]:

  • Educació formal: sistema educatiu institucionalitzat; seria l’educació formal de bressol, primària, secundària fins a la universitat.
  • Educació no formal: activitat organitzada amb finalitats educatives fora del sistema oficial establert, bàsicament en l’àmbit de l’Educació en el Lleure
  • Educació informal: procés que duraria tota la vida, a través del qual les persones van adquirint coneixements, habilitats i actituds mitjançat les seves experiències diàries.

En el cas de les activitats de lleure, s’emmarcarien en l’educació no formal i l’informal. Aquestes propostes educatives desenvolupades en el temps lliure poden tenir lloc tant dins com fora de l’àmbit escolar, impulsant-se o no des de les pròpies escoles, de manera que es converteixen en un complement educatiu important que no es recull dins del currículum escolar (educació formal). Les activitats de lleure es desenvolupen al llarg del temps lliure fora d’aquesta educació formal; el lleure va clarament vinculat amb l’actitud d’afrontar aquest temps lliure d’una manera autònoma i satisfactòria, fet que implica la capacitat de triar lliurement les activitats a dur a terme per tal de satisfer necessitats personals i està clarament relacionat amb un seguit d’experiències emocionals, formatives i de desenvolupament personal que acostuma a facilitar la participació social des d’una tria conscient d’integració a grups recreatius, culturals i socials. D’aquesta manera, dóna una condició d’iniciativa que accentuen el valor de l’autonomia i la llibertat. D’aquesta manera, qualsevol activitat que es du a terme fora de l’àmbit laboral i educatiu formal es pot considerar activitat de lleure (Cortiella i Fernández, 2010)

Diversitat en les ofertes de lleure en relació al temps en què es desenvolupen

La diversitat també entra en joc en relació a la duració i la temporalitat de les activitats de lleure que s’oferten. Per tant, ens trobem diferències prou significatives en relació a:

  • Periodicitat: activitats esporàdiques, regulars, etc.
  • Duració: activitats puntuals, mensuals, trimestrals, anuals,...
  • Temporalitat: al llarg del curs escolar, en caps de setmana, en períodes de vacances d’estiu, en dies no lectius, etc.

La combinació d’aquests factors obre un ventall de possibilitats enorme pel que fa a l’oferta d’activitats. Per tant ens trobem davant d’una graduació de models d’intervenció que van des d’activitats puntuals d’educació en el lleure (unes colònies d’una setmana) fins a d’altres molt més duratives en el temps (un centre obert, activitats regulars a casals infantils, etc.) fins a altres instàncies que també participen en la construcció d’una política educativa en el lleure dels infants i joves (centres cívics, ateneus, biblioteques, etc.) (Soler, 2001).

Sectors d’activitat

Els sectors d’activitat també contribueixen a afegir més grau de diversitat en l’oferta d’activitats de lleure i va molt lligada als objectius de les pròpies activitats. En aquest sentit, podem trobar activitats enfocades a activitats culturals, esportives, artístiques, de reforç escolar, etc.

Factors que influeixen en l’accés a les ofertes de lleure

L’estudi Infants, família, escola i entorn: claus per a un temps educatiu compartit conclou que els nivells de participació dels infants de tres a quinze anys en el conjunt de l’oferta a la ciutat de Barcelona és del 74,16% de manera que un de cada quatre infants no participa a activitats de lleure (Síndic de greuges de Catalunya, 2014)

Taula 1 - Factors que influeixen en l'accés a les ofertes de lleure
Característiques del territori Característiques dels centres escolars Característiques de l’oferta d’activitats de lleure Característiques de les famílies Característiques dels infants
  • Composició socioeconòmica de les famílies (origen de la població, capital econòmic de la població, capital educatiu de la població)
  • Desenvolupament de la xarxa pública d’equipaments promotors d’oferta d’educació no formal
  • Vertebració social, lideratge i identitat del territori (generació de projectes comuns, comunalitzar recursos humans i materials, etc.)
  • Diversificació d’agents d’educació no formal
  • Existència de xarxes formals i coordinació entre agents
  • La connectivitat de les AMPES
  • Coneixement mutu entre agents
  • Freqüència de relacions subjectives entre els agents d’educació no formal
  • Els itineraris entre agents d’educació formal i no formal i el nivell d’obertura de les activitats extraescolars a infants del territori
  • L’accessibilitat als equipaments públics i l’aprofitament de determinats equipaments escolars
  • El perfil socioeconòmic de l’alumnat i la capacitat de fidelització de l’oferta amb el pas de l’edat
  • La ubicació geogràfica del centre i la seva permeabilitat amb el territori
  • La grandària del centre i la qualitat de les seves infraestructures
  • La implicació del centre i de l’AMPA en l’organització de l’oferta
  • L’adhesió de les famílies a l’escola
  • Varietat en la tipologia de l’oferta
  • Diferenciació de l’oferta segons el gènere
  • Accessibilitat i sostenibilitat econòmica de l’oferta
  • Dèficit estructural d’oferta adreçada a adolescents entre dotze i quinze anys
  • Polítiques de difusió de l’oferta
  • Distribució temporal de l’oferta i oportunitats d’accés
  • Proximitat de l’oferta
  • Problemes relacionats amb la gestió dels educadors de l’oferta d’educació no formal
  • El capital econòmic de la familia
  • El capital cultural dels progenitors
  • Les dinàmiques participatives dels progenitors i l’adhesió a l’escola
  • El factor temps: la conciliació de la vida laboral i familiar
  • El coneixement de l’oferta
  • La concepció de l’educació no formal
  • La concepció de l’educació
  • El factor gènere
  • El factor edat
  • El factor origen

Context actual de Roquetes

Il.lustració 2 - Mapa de Roquetes

El barri de les Roquetes es troba a l’extrem Nord-est de la ciutat de Barcelona, sota el peu del turó de les Roquetes, que pertany a la serra de Collserola.

És un dels 13 barris que conformen el Districte de Nou Barris. Es limita al Nord-oest amb el barri de Torre Baró; pel Nord-est limita amb el barri de la Trinitat Nova. El límit pel Sud és la Via Favència, que separa els barris de Verdun i Roquetes. El carrer Artesania i les instal·lacions de l’Escola Esportiva Brafa marquen el límit amb el barri de la Guineueta per l’Oest, que abans tenia per frontera natural el barranc de l’antic torrent de Canyelles.

La seva extensió es troba en un terreny muntanyós molt irregular i amb forts pendents, motiu pel qual no s’urbanitza fins més tard respecte a la resta de la ciutat.

La urbanització de Roquetes va tenir un punt important als anys cinquanta, amb l’arribada de persones migrades. L’Obra Sindical de l’Habitatge va construir més d’un miler d’habitatges, de mida i qualitat molt escassa; però en calia més per tal de poder cobrir l’accés a l’habitatge de tota la demanda que hi havia; aquest fet va portar als veïns a l’autoconstrucció, no tant sols de les seves pròpies cases, sinó que també van dotar el barri de serveis bàsics d’aigua i clavegueram.

La trajectòria reivindicativa del veïnat també va aconseguir que els transport públic arribés al barri. Darrerament s’ha dut a terme una renovació de paviments i de mobiliari urbà, la instal·lació d’ascensors i s’ha rehabilitat l’Ateneu Popular de Nou Barris, referent en l’àmbit cultural de la ciutat.

Dades estadístiques d’educació a Roquetes (any 2015) [2]

Tal com s’ha esmentat en el marc conceptual les possibilitats d’accés a les activitats de lleure van lligades al capital educatiu i la configuració socioeducativa pròpia del territori on es desenvolupen; són factors influents en relació al potencial de participació a les activitats de lleure que s’hi oferten. Per aquest motiu a continuació es pretén mostrar una fotografia de l’educació a Roquetes.

Taula 2 - Dades estadístiques d'educació a Roquetes

Dades socioeconòmiques a Roquetes [3]

Taula 3 - Dades econòmiques i de treball del barri de Roquetes

Cronograma de programes públics al barri de Roquetes [4]

Un dels elements claus que influeixen en augmentar la possibilitat d’accés a l’oferta de lleure és el desenvolupament de la xarxa pública d’equipaments i de serveis promotors d’oferta d’educació no formal. Alguns programes públics influeixen en certa mesura a desenvolupar i consolidar aquesta xarxa pública de serveis que poden influir en la consolidació de l’oferta de lleure. A continuació es pot veure el cronograma de programes al barri que s’han desenvolupat des del 2000.

Il.lustració 3 - Cronograma de programes públics al barri de Roquetes

El Pla Comunitari de Roquetes

“Generalment, la vertebració social i el treball en xarxa entre serveis, equipaments i entitats d’un mateix territori permet compartir i optimitzar (maximitzar) recursos humans i materials, així com generar activitats i projectes comuns que s’ocupin de promoure i donar suport a l’àmbit de l’educació no formal. El teixit social i associatiu també contribueix a atenuar l’impacte de les desigualtats socioeconòmiques en l’àmbit educatiu i de l’educació en el lleure”. (Albaigés, Selva i Baya, 2009).

En el cas de Roquetes l’existència des de 2004 del pla Comunitari de Roquetes té un paper clau en aquest sentit. Consisteix en una xarxa formada per veïns i veïnes, entitats, serveis i administracions, que treballen de manera transversal per donar resposta a les necessitats detectades de manera també compartida per millorar la qualitat de vida col·lectiva al barri. El Pla comunitari està format per diferents taules que alberguen grups motors que afloreixen en funció de les necessitats del barri.


La fotografia actual dels àmbits, espais i grups motors del pla comunitari de Roquetes és la següent:

Il·lustració 4 - Àmbits, taules i grups motors del Pla Comunitari de Roquetes

Cal fer esment a l’àmbit d’educació i, concretament, a la taula socioeducativa, ja que molts dels agents que hi participen -tant de la taula com dels grups motors que se’n deriven- són ofertants, estan interessats en el desenvolupament de les activitats de lleure i el seu impacte o hi tenen una vinculació.[5]

La taula socioeducativa és un espai de treball del pla comunitari de Roquetes on serveis, entitats i equipaments s’uneixen per a treballar sobre les necessitats socioeducatives del veïnat de Roquetes. L’objectiu és promoure l’educació en un sentit ampli detectant els problemes i oportunitats del barri, tenint en compte l’educació reglada, la família, el lleure i la cultura com agents clau que intervenen en l’educació al territori.

La taula de franja Nou Barris és un projecte d’educació comunitària que va néixer al 2005. El conjunt dels agents del territori (entitats, equipaments de gestió ciutadana, equipaments gestionats per empreses, serveis públics, centres educatiu...) s’hi troben per tal de detectar conjuntament les necessitats de la població i donar-hi una resposta compartida, des del treball en xarxa. La taula de Franja Nou barris treballa amb agents dels barris de Trinitat Nova, Verdum, Roquetes, Canyelles i Prosperitat. Es realitzen activitats a cadascun dels barris i es fa difusió de les activitats als instituts dels diferents barris implicats, per tal d’arribar al màxim de joves. L’objectiu principal de la taula és treballar per una resposta qualitativament bona a nivell de territori a les necessitats detectades en matèria de joves a partir dels 12 anys.

A continuació, es concreten els agents i els grups motors que es desprenen d’aquestes taules de l’àmbit educació i de les línies de treball de cadascuna d’elles.

Taula 4 - Agents participants a les taules i grups motors del pla comunitari de Roquetes (2018)
TAULA SOCIOEDUCATIVA
LÍNIES DE TREBALL AGENTS QUE HI PARTICIPEN
  • Lleure en família (antic grup motor “model d’educació”)
  • Reforç escolar
  • Educació fora de l’horari escolar: graella de recursos educatius i de lleure al barri
  • Lleure d’estiu (casals): Grup motor d’estiu per a coordinar els casals infantils i les ofertes de lleure a l’estiu, coordinació amb altres espais de treball del Pla comunitari
  • Petita infància (grup motor compartir amb la taula de salut)
  • Grup motor Roquetes conviu educació: acompanyament a les famílies (visites a les escoles i acompanyament a les excursions), espai de treball i coordinació entre les escoles i les entitats que treballen amb la comunitat gitana.
  • Línies d’actuació pla de barris: recollida de necessitats i desenvolupament de les línies de treball en el si de la taula.
  • Centre Cultural Ton i Guida, IE Turó de Roquetes, Esc. Antaviana, EB El Torrent, EB Pla de Fornells, Ins. La Guineueta, Serveis Socials Roquetes-Trinitat-Canyelles, Biblioteca les Roquetes, Roquetes Conviu, Agència Salut Pública de Barcelona, EAP NouBarris, EAIA, Proj. Paidos, Centre de Recursos Nou Barris,Tècnic de Barri (Districte NouBarris), Casal Infantil Roquetes, Kasal de Joves de Roquetes, Fundació Pare Manel, Promotor Escolar, Ateneu Popular 9Barris, Save The Children, FAGIC, Nakeramos, tècnica Pla de Barris, Associació som del barri, AMPA IE Turó de Roquetes, IGOP (projecte IAP) i Pistes Esportives Antoni Gelabert.
GRUP MOTOR AGENTS QUE HI PARTICIPEN
Grup motor estiu - Casals Pla de Barris, Casal infantil Roquetes, Fundació Pare Manel, AMPA IE Turó, Serveis Socials, Save the Children.
Grup motor habilitats familiars Agència de Salut Pública de Barcelona, Escola Antaviana, Institut Escola Turó de Roquetes, Institut Guineueta, Serveis Socials (a través de les noves figures de pla de barris)
Grup motor educació i població gitana TiS Antaviana, projecte Roquetes Conviu, TiS IE Turó de Roquetes, Educadora Social IE Turó, educadora Social Antaviana, Promotor escolar, Escola Antaviana.
Grup motor lleure en família Roquetes Conviu, Centre Cultural Ton i Guida, AMPA IE Turó de Roquetes, Casal infantil de Roquetes, Projecte Paidos (Caritas)
Grup motor Tronet Serveis Socials, TiS Instiut Guineueta, kasal de joves de Roquetes, coordinador projecte, TIS IE Turó de Roquetes.
TAULA DE FRANJA
LÍNIES DE TREBALL AGENTS QUE HI PARTICIPEN
  • Participació i sensibilització al carrer (ex: Festa del circ social)
  • Lleure i estiu educatiu (juliols de franja)
  • Reforç escolar: projecte Tronet
  • - Formació i reflexió entorn a la participació amb els/les joves
Kasal Joves Roquetes, Casal Infantil Roquetes, Casal Infantil trinitat Nova, Educadors de Carrer Roquetes-Trini (APC-Serveis Socials), Educadors de Carrer Verdum-Prospe (APC-Serveis Socials),Serveis Socials, IE Turó Roquetes, Ins Roger de Flor, Pistes Antoni Gelabert, Ateneu Popular 9Barris, Ins la Guineueta, Fund. Pare Manel, Salut Mental Nou Barris (CSMIJ), Agència Salut Pública, Biblioteca les Roquetes, Pla Comunitari Verdum, PIJ Noubarris, Les Basses, Casal infantil Vallbona, casal infantil Canyelles, tècnica pla de barris, IE Trinitat nova i Ludoteca La Guineu (prosperitat).

Metodologia

L’estudi té dues parts diferenciades d’anàlisi, per una banda, l’oferta de les activitats de lleure al territori i, per altra banda, la demanda dels possibles actors receptors d’aquestes. També compta amb una part final de conclusions de la situació actual i propostes per impulsar-les un cop analitzades les dues parts anteriors.

Oferta d’activitats de lleure

Per tal d’elaborar un diagnòstic exhaustiu de les activitats del lleure a Roquetes es partirà de la recerca qualitativa a través d’entrevistes en profunditat que ens han de permetre aproximar-nos al coneixement i la visió de diferents perfils d’activitats ofertades i d’actors que les promouen. Partint de la informació recollida per part de la taula socioeducativa i dels actors que hi participen es du a terme un recull de propostes d’activitats de lleure ofertades.

Les entrevistes en profunditat també permeten la identificació dels actors del territori que estan involucrats en el lleure a Roquetes, els nivells d’organització comunitària que el sostenen i les polítiques i programes públics que s’estan desenvolupant en aquest àmbit, contingut clar del marc conceptual per tal de tenir una ubicació del context de Roquetes en relació al lleure.

També s’elabora un formulari online (veure Annex 1) per tal que tots els agents promotors d’activitats de lleure al territori puguin respondre els elements claus que les defineixen (tipus d’activitat, horaris, espais, preus, perfils de participants, canals de difusió, sistema de garanties, temporalitat de les activitats, etc.).

Demanda d’activitats de lleure

L’eix metodològic per tal d’aproximar-nos a la demanda del territori en relació a les activitats de lleure es basa en una relació i vinculació directa amb els agents del territori que tenen una vinculació quotidiana i directa amb les famílies i els joves. Pel que fa als joves es du a terme reunions amb les direccions i caps d’estudi dels dos Instituts Escola de Roquetes (IE Turó de Roquetes i IE Antaviana) i amb l’IES La Guineueta per tal d’acordar el passi d’un qüestionari (veure Annex 2) a totes les aules de secundària.

Amb les famílies es fa el mateix (veure Annex 3), s’elabora un qüestionari per a famílies i s’arriba a elles a partir de les direccions i claustres en algun cas de les escoles de primària i bressol (EBM El Torrent, EBM Pla de Fornells, IE Antaviana i IE Turó de Roquetes).

Per tal d’assegurar una bona resposta, tant en el cas de les famílies com els joves, les entitats que ofereixen activitats de lleure i/o que tenen una clara vinculació amb famílies o joves fan de suport als seus equipaments preguntant si les famílies i/o joves han respost el qüestionari, i sinó se’ls acompanya a fer-ho. Aquesta aproximació des de la quotidianitat ha permès l’aproximació a un alt nivell de famílies i joves. Pel que fa a les entitats impulsores dels casals d’estiu, s’ha aprofitat el període d’inscripcions per fer una entrevista curta a les famílies en relació a l’activitat pròpia del casal (dificultat d’accés, etc.) (veure Annex 4)

Inicialment es va dissenyar un quadern de debat familiar per tal de generar dinàmiques a dins les aules de primària i tenir la resposta dels infants des de la seva veu acompanyada de la família, però per la temporalitat de l’estudi i la dificultat de coordinar-ho amb un termini curt, no va fer possible, tot i que es va elaborar el quadern de debat familiar (veure Annex 5).

Les entrevistes amb profunditat amb els agents impulsors d’activitats de lleure també han permès recollir la percepció de demanda des dels serveis.

Un cop fet el diagnòstic de l’oferta i la demanda s’elaboren les conclusions que beuen de la informació recollida.

Seguiment de l’estudi

Es planteja un espai de seguiment format pels membres de la taula socioeducativa per tal d’anar compartint els diferents moments de la recerca i posar en contrast la informació recollida amb els actors del territori d’on sorgeix la demanda.

És per això que al cronograma d’accions per desenvolupar la recerca es recull la calendarització de reunions que es fan coincidir amb les taules socioeducatives per donar espai al contrast de la recerca.

A més, s’han dut dues reunions de seguiment amb la tècnica del pla de Barris i del pla comunitari de Roquetes, per compartir la calendarització i el contingut concret al llarg del procés de construcció de l’estudi.

Cronograma del pla de treball

ø (reunions de seguiment amb la taula socioeducativa)
FASE PLA DE TREBALL CRONOGRAMA
Mes Març Abril Maig Juny Juliol
Setmana 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
ø ø ø
Marc conceptual Cerca d’estudis i redacció del marc conceptual
Oferta
Elaboració dels instruments de recollida d’informació
Entrevistes a actors impulsors d’activitats de lleure
Identificació d’activitats
Passi de formulari online
Sistematització de la informació
Redacció
Demanda
Disseny del quadern familiar
Disseny dels qüestionaris
Reunions amb escoles
Repartiment d’instruments de recollida d’informació
Sistematització de la informació i recollida
Redacció
Conclusions i propostes
Detecció de conclusions i propostes
Redacció d’un esborrany inicial de l’estudi
Contrast de la informació i redacció final de l’informe

Oferta d’activitats de lleure

Aquest apartat sobre l’oferta d’activitats de lleure a Roquetes consta d’una descripció general de les activitats de lleure identificades i d’una anàlisi en diferents aspectes d’aquestes activitats. Les característiques analitzades són les següents:

  • Ubicació de les activitats de lleure
  • Tipologia de les activitats de lleure
  • Distribució al llarg de l’any de les activitats de lleure
  • Nombre de persones ateses
  • Franja d’edat
  • Preus de les activitats
  • Activitats becades
  • Participació de les famílies
  • Canals de difusió de l’activitat

Llistat d’activitats amb descripció general

A continuació es presenta una taula amb les 52 activitats de lleure recollides. Cal tenir en compte que les activitats de lleure identificades són tipologies d’activitats ofertades per entitats i/o equipaments de forma global, i que en cadascuna d’elles es despleguen accions concretes que es detallen a continuació.

Taula 5 - Llistat d'activitats de lleure identificades a Roquetes
NOM ACTIVITAT DESCRIPCIÓ GENERAL DE L'ACTIVITAT DE LLEURE OBJECTIU ACCIONS QUE APLEGA L'ACTIVITAT
Centre Ton i Guida
1 Sortides puntuals i regulars amb famílies Programació de sortides adreçades a públic familiar de caràcter lúdic, cultural i festiu. Normalment són en caps de setmana per aprofitar el dia ja que s'acostumen a visitar espais que no es troben al barri.
  • Fomentar un espai per compartir temps de lleure en família i alhora facilitar relacions entre diferents famílies del barri.
Sortida puntual
2 Taller d'escalada amb famílies Taller familiar de caire esportiu aprofitant les instal·lacions del rocòdrom de la plaça de Puig Antich
  • Fomentar activitats de lleure en família i alhora facilitar relacions entre diferents famílies del barri.
  • Promocionar l'ús d'instal·ĺacions de l'espai públic per fer activitats dirigides.
Taller d'escala amb famílies
3 Càpsules familiars Càpsules dels tallers destinats a adults, però en famílies perquè els nens i nenes puguin conèixer quines activitats fan els seus pares.
  • Donar resposta a famílies del Ton i Guida participants dels tallers regulars.
  • Promocionar activitats puntuals per públic familiar
Una càpsula familiar per cada taller adult
Ateneu Popular de Nou Barris
4 Fem Salut a Través del Circ Aquest projecte suposa una proposta d’activitat física i artística a joves de 12 a 16 anys del districte de Nou Barris donant‐los a conèixer el circ com a pràctica que fomenta hàbits saludables a nivell físic i social. Es treballa en coordinació amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona, els Instituts de la zona i la Taula de Franja que aglutina les entitats, projectes, serveis i administracions que treballen amb aquest rang d’edat (de 12 a 16 anys).
  • Millora del domini psicomotriu del propi cos.
  • Foment de l’ús de hàbits saludables.
  • Coneixement i acceptació els propis límits i capacitats.
  • Resposta integrada a partir de la co-responsabilització i la implicació del conjunt d’agents i serveis d’un territori..
Activitat al llarg del curs
5 Circ amb Casals Infantils Proposta d’activitats artístiques i de lleure als col∙lectius d’infants i adolescents del territori, integrant‐los en la dinàmica de l’Ateneu i en les entitats que treballen al territori. Es busca l’equilibri i la relació entre formació, creació i difusió cultural i artística
  • Consolidació de la relació amb els casals i grups infantils de la zona
  • Incorporació de nous infants i adolescents del territori a la formació que ofereix l’Ateneu.
Activitats mensuals puntuals als diferents casals
6 Escola Infantil de Circ Escola formada per un equip de professors que treballen per l'aprenentatge de tècniques base de circ (malabars, trapezi, equilibris, acrobàcia, dansa, expressió dramàtica...).

L’aprenentatge es duu a terme a través de grups reduïts que s’organitzen en tres etapes segons l’edat (Petits, Mitjans i Grans)

  • Dotar d’una bona base en dades tècniques circenses i corporals com a eines d’expressió i comunicació;
  • Fomentar l’esforç personal i l’assumpció de responsabilitats en el procés personal;
  • Aprendre a jugar, a treballar i a conviure en grup
  • Oferir alternatives creatives en contraposició a les passives i consumistes, al temps de lleure.
Grups reduïts que s'organitzen en tres etapes segons l'edat (petits, mitjans i grans). La implica amb l'escola Infantil de Circ va inscrecendo en funció de l'etapa: els petits fan una hora a la setmana, els mitjans, dues; i els grans, quatre
7 Escola Juvenil de Circ Escola formada per un equip de professors que treballen tècniques com acrobàcia, aeris, teatre o equilibris amb una trentena de joves d’edats compreses entre els 14 i el 17 anys. És un projecte d’educació artística en el lleure, que dóna continuïtat als alumnes de l’Escola Infantil que volen continuar practicant les tècniques de circ. És un espai educatiu global on es potencia l’adquisició d’una base tècnica de circ de qualitat a través de la realització de les classes regulars, de classes intensives en les que s’aprofundeix en altres tècniques –que les mateixes joves escullen– i de sortides a l’exterior on posar en pràctica allò après
  • Aprofundir en les tècniques bàsiques, adquirint un hàbit de treball autònom i integrant un esquema de treball físic des d’hàbits saludables
  • Desenvolupar la creativitat amb la manipulació dels elements circenses, incloent el joc i la improvisació
  • Fomentar els processos d’expressió, comunicació i creació buscant la interrelació de les diferents tècniques
  • Investigar les possibilitats de l’espai escènic, l’estructura teatral amb totes les tècniques circenses a l’abast.
Classes regulars, classes intensives i sortides a l’exterior on posar en pràctica allò après. La implicació són més de 6 hores setmanals.
Save the Children
8 Grups de centre obert a l'escola Antaviana 4 grups on es fa lleure i reforç educatiu amb l'objectiu d'enfortir les competències dels infants enriquint el seu entorn educatiu extraescolar
  • Enfortir les competències dels infants enriquint el seu entorn educatiu extraescolar
4 grups de centre obert a l'escola Antaviana.
9 Grups d'educació assistida a l'IES Turó de Roquetes 3 grups d'educació assistida a l'IE Turó de Roquetes amb l'objectiu de millorar els processos d'integració i èxit escolars dels infants
  • Millorar els processos d'integració i èxit escolars dels infants
3 Grups d'educació assistida a l'IES Turó de Roquetes
10 Casal d'estiu Casal d'estiu
  • Ampliar els recursos personals i obertura de possibilitats d'aprenentatge i desenvolupament personal a través de l'ocupació educativa del temps lliure
Activitats dins del casal d'estiu
Biblioteca Les Roquetes
11 Club de lectura juvenil Club de lectura que proposa acostar els més joves a la lectura mitjançant una tria de títols adient i una dinamització molt distesa i informal del comentari de les lectures
  • Foment de la lectura, debat i esperit crític
Activitat al llarg del curs
12 Tallers d'escriptura Projecte cultural, social i educatiu amb joves de 12 a 17 anys. Activitat gratuïta que es du a terme durant el curs escolar, a les 18:00, en diversos períodes (també se'n fan quatre sessions al mes de juliol)
  • Promoure la creativitats.
Activitat al llarg del curs

Quatre sessions al mes de juliol

13 Tallers bibliolabs i d'audiovisuals BiblioLab és un programa de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) que desenvolupa i dóna suport a accions que tenen com a finalitat l’accés al coneixement a través de l’experimentació i metodologies innovadores i creatives en un entorn col·laboratiu obert a la ciutadania
  • Fomentar la creativitat
Activitat al llarg del curs
Fundació Pare Manel
14 Cobaby Espai on poder tenir cura dels infants propis i d'altri durant el període no obligatori d’escolarització i el no lectiu amb la referència de l'equip educatiu i de les famílies organitzades per torns (intendència, cura de l'espai, acompanyament a la criança..), per a poder compatibilitzar

jornades de criança amb la tasca laboral o amb processos formatius. Un espai on els nens i nenes tenen un protagonisme actiu. Els educadors exerceixen el seu rol formatiu però les famílies també tenen un paper actiu.

  • Ser un espai de criança compartida i un servei conciliador per a les famílies
Activitats educatives en format escoleta durant el període escolar.

Casalet durant les vacances o períodes no escolars durant l'any.

15 Espai Infantil de Roquetes (La Ludo) Quatre tardes de lleure amb infants de 4 a 6 anys.
  • Oferir un espai de lleure educatiu per a petita infància.
  • Fomentar el desenvolupament integral dels nens i nenes a partir d'activitats de caire lúdic.
  • Fomentar hàbits i aptituds de caràcter personal i social per tal de desenvolupar l'autonomia personal.
Activitat de lleure al llarg del curs
16 Projecte Babar L’Associació Esportiva Babar és una entitat esportiva que compta amb la feina de 40 persones entre entrenadors, delegats, coordinadors i col·laboradores que participa de la vida social del barri de Verdum-Roquetes dinamitzant equips de diverses categories distribiïdes amb 16 equips que juguen a Futbol Sala. L’acció social posa l’èmfasi en la relació amb els infants i en l’esport com a eina educativa i socialitzadora. Aquest aspecte és fonamental tenint en compte les característiques especials de la població a qui s’atén: infants i joves amb mancances sòcio-educatives que es troben en situació de risc social. El futbol sala i la competició són un mitjà alternatiu per la formació, relació personal i associativa; un mitjà de socialització pels infants i joves del barri.
  • Fomentar la integració social dels infants i els joves mitjançant la pràctica esportiva del futbol sala.
16 equips que juguen a Futbol Sala, a partir dels entrenaments setmanals i els partits els caps de setmana.
17 Divendres amb famílies Els divendres a la tarda s'obre l'espai infantil de Roquetes per infants i les seves famílies. Es fan jocs, grup de coral i grup de reforç educatiu.
  • Obrir un espai per infants i les seves famílies amb l'objectiu que puguin compartir un espai de joc, de reforç..i d'activitats variades..
Espai familiar tots els divendres a la tarda
18 Casal d'estiu Casal d'estiu
  • Oferir un espai de lleure durant el període de vacances escolars
Activitats al llarg del casal d'estiu
Casal Infantil de Roquetes
19 Espai al llarg del curs de 6 a 12 anys Espai d'activitats regulars calendaritzades per a infants de 6 a 12 anys
  • Fomentar el lleure educatiu a adolescents entre 13 i 16 anys
  • Fomentar l'autonomia d'aquests en les activitats
Activitats al llarg del curs de dilluns a dijous
20 Espai al llarg del curs de 12 a 16 anys Espai d'activitats regulars calendaritzades al principi de cada trimestre a partir d'un espai de construcció entre joves de 12 a 16 anys i educadores de l'espai.
  • Lleure educatiu a través del joc i l'activitat lúdica
Activitats al llarg del curs els divendres
21 Casal d'estiu Casal d'estiu
  • Educar a través del joc durant el període vacacional dels nens/es.
Activitats al llarg del casal d'estiu
22 Taller amb famílies Grup consolidat d'unes 9 famílies que venen amb els infants. Consisteix amb un espai relacional que consta d'una primera part de tallers vinculats a interessos de les famílies (bulling, alimentació, normes, hàbits, etc.) i un espai de confiança mentrestant els infants fan joc lliure. La segona part els infants participen de l'activitat més deshinibida i conjunta amb la família.
  • Fomentar espais d'intercanvi d'experiències i punts de vista en relació a l'educació dels fills/es.
  • Generar vincles entre les diferents famílies participants així com amb el Casal Infantil.
Un taller puntual al mes durant el període escolar
23 Activitats de setmana santa i nadal Activitats de setmana santa i Nadal amb el mateix format que el casal. Activitats als matins dirigides als infants que participen de les activitats del Casal al llarg del curs, però també està obert a d'altres infants; en el segon cas, cal passar per un procés d'inscripció.
  • Oferir activitat de lleure educatiu en període de vacances escolars.
Activitats als matins de 10h a 13h per setmana santa i nadal els dies que no són festius
Associació Intercultural Nakeramos
24 Reforç escolar Escola Antaviana Es combina 45 minuts de reforç infantil escolar amb 45 minuts de lleure amb dinàmiques de l’educacio no formal destinades a alumnes de primària
  • Potenciar espais interculturals on la comunitat gitana estigui present i reconeguda al mateix temps que la resta d’orígens
Reforç escolar i activitats de lleure per alumnes de primària dilluns i dimecres de 16:30h a 18h.
25 Reforç escolar combinat amb lleure Reforç escolar de primària, introducció a l’activisme en drets humans i interculturalitat a l'escola Turó de Roquetes.
  • Potenciar la imatge positiva del poble gitano
Reforç escolar dimarts i dijous de 16:30h a 18h durant el període escolar.
26 Shereroom Classes d’informàtica per alumnes de primària
  • Reconeixement i educatiu en drets humans universals a través de la informàtica i espai intercultural
Curs al llarg del període escolar de tardes, al Centre Ton i Guida
AMPA Turó de Roquetes
27 Activitats extraescolars de l'AMPA Turó de Roquetes Activitats coordinades des de l'AMPA de l'escola Turó de Roquetes que es desenvolupen al llarg del curs escolar en funció de les activitats ofertades per Babar i el Centre Català
  • Aprenentatge dels infants des de la diversió
Zumba

Boxeig Anglès Piscina Bàsquet Futbol (Babar)

28 Activitats puntuals i regulars amb famílies Activitats puntuals i regulars obertes a les famílies de l’escola.
  • Diversió, compartir activitats infants - famílies
Una activitat mensual
AMPA Antaviana
29 Dansa Urbana Dansa urbana com a activitat extraescolar de l'AMPA Antaviana
  • Practicar un esport
Activitats en dies lectius dins l'àmbit escolar (activitats extraescolars a l'escola)
30 Activitats familiars extraescolars de l'AMPA Antaviana Activitats amb família: Batukada, Ioga i CorAntaviana
  • Promoure el lleure en família
Batukada

Ioga CorAntaviana

EBM El Torrent
31 Espai familiar L’Espai Familiar és un servei educatiu amb caràcter universal que dona resposta al dret dels infants a l’educació i al dret de les famílies a rebre suport en la criança i educació dels seus fills i filles més petits. Els professionals d'aquest espai, organitzen aquests serveis com a llocs de trobada, pensats per a famílies amb infants de 0-3 anys. Parteixen del reconeixement de les famílies com a competents en la cura i educació dels seus fills i filles, reconeixent les mares i els pares com a primers referents afectius i educatius dels infants.
  • Acompanyar, apoderar i respectar a les famílies en el camí de la criança de les seves criatures.
Espai familiar en dies lectius
Paidós
32 Casal d'estiu familiar El casalet infantil del Paidós és una proposta que neix per a oferir espais de relació i lleure a famílies amb petita infància del barri de Roquetes i rodalies: Lleure amb els més menuts a l’estiu, amb piscines, un pati organitzat per racons i acompanyament professional.
  • Oferir un espai de trobada (amb intencionalitat socioeducativa) per a famílies amb infants petits.
Activitats dins del casal d'estiu
Pistes Antoni Gelabert
33 Tallers esportius per a infants Tallers esportius a llarg del període escolar per a infants de 5 a 11 anys
  • Oferta de lleure oberta a tothom
Tallers esportius a llarg de l'any
34 Tallers esportius per a joves Tallers esportius a llarg del període escolar per a joves de 12 a 18 anys
  • Promoure l’esport entre joves i vincular-los a l’espai
Tallers esportius a llarg de l'any
35 Tornejos esportius Tornejos trimestrals en funció de les activitats més regulars i de les demandes dels joves que fan ús de les pistes
  • Promoure l’esport entre els joves
  • Adquirir hàbits d’autocontrol
  • Aconseguir una competició sana i saludable
Activitat
36 Cessions d'espai Cessió d'espai a entitats preferentment esportives per a l'ús de la seva activitat
  • A determinar per l’entitat que sol·licita l’activitat
Depèn de l'entitat demandant
MIJAC
37 MIJAC Roquetes Moviment infantil i juvenil d'acció catòlica.
  • Protagonisme de l'infant
  • Acció transformadora
  • Arrelament al barri
Dissabtes al matí

Algun cap de setmana Colònies una setmana a l'estiu

Kasal de Joves de Roquetes
38 Tallers instrumentals Activitat formativa (individual) per aprendre/millorar a tocar la bateria o la guitarra (flamenca o elèctrica). El grup de batucada funciona com a col·lectiu del Kasal de Joves de Roquetes i participa activament en diferents esdeveniments del territori (Carnestoltes, Festa Major, Dia de les Dones, La Cultura va de Festa, etc...)
  • Activitat formativa i participació com a col·lectiu del Kasal de Joves de Roquetes, participació activa en esdeveniments del territori (Carnestoltes, Festa Major, Dia de les Dones, La Cultura va de Festa, etc...)
Batucada

Guitarra elèctrica i flamenca Bateria

39 Espai de serigrafia Espai obert amb una persona que ajuda i guia en el procés de serigrafiar. No és un taller regular, sinó un espai que s'obre els divendres amb un ús lliure i acompanyat si cal. També s'obre per demandes concretes d'instituts i es fan tallers concrets.
  • Que els joves coneguin el procés complert per serigrafiar (des de la creació del logo/dibuix fins a l'estampació)
  • Potenciar la creativitat personal i grupal.
Espai obert els divendres a la tarda i tallers a demandes concretes
40 Buc d'assaig Espai per als joves per a poder tocar i per a vincular-se amb altres joves.
  • Que els joves tinguin un espai on poder tocar i vincular-se amb altres joves
Franges setmanals de dues hores: cada grup té la seva reserva setmanal
41 Espai de trobada Espai de trobada per a joves del territori a partir de 12 anys. Espai amb futbolin, ping-pong, música, projector, etc. on poder conèixer joves del territori, compartir interessos comuns, crear projectes, etc. És un espai dinamitzat pels propis joves amb l'acompanyament dels professionals del Kasal.
  • Espai d'intervenció on incidir en aspectes socials i educatius i també en l'autoorganització dels propis joves.
Espai amb futbolin, ping - pong, música, projector…
42 Tallers grupals Tallers grupals regulars que venen de la demanda dels mateixos joves. Són trimestrals, però si tenen continuïtat es continuen.La seva temporalitat va en funció de la demanda i va canviant al llarg de l’any.
  • Compromís, cohesió de grup, participació, diversió, implicació, etc.
Tallers grupals: Teatre, Make'up, Twerking feminista, Cuina
43 Equip de futbol Entrenament de futbol i participació en partits i lligues.
  • Fomentar la pràctica esportiva.
  • Cohesió de grup, implicació, responsabilitat, compromís i autogestió.
Entrenaments setmanals de futbol

Participació a lligues i tornejos

Pla comunitari
44 Operación Solete Programació específica a l’estiu impulsada per Roquetes Conviu inicialment i coorganitzada amb el Pla Comunitari. Consisteix en un gruix d'activitats que van des de futbol per adolescents, un camp de petanca per més grans, zumba, bingo i cinema a la fresca, un concurs de talent, entre d'altres. De dilluns a diumenge el juliol, agost i principis de setembre hi ha programada una activitat. La programació de les nits és diària i està principalment organitzada per Roquetes Conviu, però es fan altres activitats en horaris de matí, tarda o excursions.
  • Promoure la convivència i els espais de relació entre el veïnat del barri
Programació específica
45 Projecte Karpa El principal objectiu que persegueix el projecte Karpa és oferir al jovent activitats esportives que tinguin una vinculació amb els espais, entitats i recursos del barri, creant una xarxa de protecció que faciliti l'accés als mateixos. D'aquesta manera es treballa la sensibilització sobre el consum de drogues des d'una reflexió crítica, així com les competències laborals a partir de la formació professional i de contractes.
  • Oferir lleure saludable, tractar aspectes emocionals mitjançant l'esport saludable
  • Crear una xarxa de protecció que faciliti l'accés
  • Vinculació dels joves amb els recursos del barri
  • Sensibilització sobre el consum de drogues
  • Competències laborals a partir de la formació professional i de contractes.
Activitats esportives: lliga de futbol, arts marcials i fem circ a través del circ

Activitats formatives: curs de monitors en temps de lleure i curs de formació de tècnics esportius Activitats de sensibilització: joc "jo passo" adaptat a la realitat del barri de Roquetes

46 Tronet Projecte pensat com un espai de reforç que no només es concreta en ferdeures explícitament, sinó també treballar habilitats comunicatives, d’organització, etc. i després un espai més de lleure. Aquest és el projecte teòric i després es moldeja molt en funció del grup i del dia, però sí que consta d'aquestes dues vessants.
  • Millorar tant amb el reforç escolar com en les relaciona interpersonals
Activitat destinada al reforç escolar i activitats de lleure a les tardes al llarg del període escolar
47 Juliols de Franja Tallers que es duen a terme l'última setmana de juny fins la 3a de juliol. Com a Taula de Franja, que aplega a diferents serveis, entitats i equipaments que treballen amb joves a nivell de Nou Barris, es fa la recollida de tallers que es duen a terme a nivell de Nou Barris destinats a joves i d'altra banda es fa els juliols de franja que són tallers a l'estiu per a potenciar el lleure entre la franja de 12 a 16 anys (ja que s'havia detectat que no hi havia lleure per aquesta franja d'edat).
  • Dur a terme una oferta de lleure per a joves de 12 a 16 anys.
  • Vincular als joves a la xarxa del territori a través de tallers a l'estiu (amb l'objectiu que continuïn durant l'any i es vinculin a una entitat/equipament en concret).
  • Treballar la cohesió de grup.
  • Potenciar la participació entre els i les joves
Activitat
IMEB
48 Bressol d'estiu El Bressol Estiu dóna continuïtat al procés educatiu iniciat a l´escola bressol, acompanyant a l´infant en el desenvolupament motriu, la descoberta de l´entorn i la relació amb els altres. El centre d´interès per a l´activitat serà "L´Estiu"
  • Servei de bressol en període de vacances
Activitat al llarg de la durada de l'activitat
49 Pati Obert (Antaviana) Els patis escolars de la ciutat s'obren com a espai d'ús públic per a famílies, infants i adolescents fora d'horari escolar, en cap de setmana i en període de vacances escolar. Cada pati escolar obert compta amb un servei de monitoratge que obre i tanca el pati escolar dins els horaris previstos, vetlla pel bon ús de les instal·lacions i procura establir dinàmiques de relació entre els infants i joves. Als patis escolars oberts es realitzen activitats de dinamització educativa de tipus esportiu, artístic i en família. Aquestes activitats són obertes i gratuïtes al barri.
  • Optimitzar l'ús dels centres escolars potenciant la seva vessant educativa i social, fent possible un ús del pati entre els col·lectius i/o activitats que es puguin realitzar sense interferències tot potenciant la seva interrelació.
  • Donar una alternativa de lleure als infants i joves i les seves famílies que s'exerceix de forma autònoma en un context segur i de proximitat.
Dinamització els dissabtes al matí, dies no lectius i no festius de les vacances de Nadal, de setmana Santa i del 25 de juny al 31 de juliol, tres hores diàries de dilluns a diumenge
Consorci d’Educació de Barcelona
50 Èxit (acompanyament educatiu durant el curs) L’objectiu prioritari del Programa Èxit escolar és per prevenir l’abandonament escolar prematur des del Consorci d’Educació de Barcelona. Per això, l'activitat es presenta dos dies a la setmana, després de l'horari lectiu
  • Prevenir l’abandonament escolar
  • Oferir un acompanyament en la transició de l’educació primària a la secundària
  • Millorar els aprenentatges tant els darrers cursos de primària, com tot al llarg de l’ESO.
Escola Antaviana: dimarts i dijous de 16:30 a 18:00

IE Turó de Roquetes: Dilluns i dimecres de 16:30 a 18:00

51 Èxit Estiu Reforç escolar com a extensió del programa Èxit acompanyament educatiu durant el curs escolar i activitat esportiva gratuïta, optativa i restringida a aquell alumnat que participa i assisteix regularment a l'activitat d'estudi. Per tant hi pot haver alumnes que optin només a l'estudi i no facin esport, però no pot passar a la inversa, amb alumnes que facin només esport. Les dues hores d’esport es fan a continuació o prèvies a l’activitat d’estudi depenent del torn que correspongui.
  • Fer els deures d'estiu, sobretot treballar i estudiar, les assignatures pendents
Reforç de dues hores de dilluns a divendres, durant tres setmanes de juliol. (només els grups de 1r-4t d'ESO amb alumnes amb assignatures suspeses)
52 Èxit anglès El Programa Èxit Anglès del Consorci d'Educació de Barcelona vol impulsar un pla de treball sistemàtic per millorar la competència en expressió, interacció i comprensió oral en llengua anglesa de l’alumnat del darrer curs d’educació primària i l’educació secundària obligatòria.

El Programa Èxit Anglès vincula alumnat, professorat i dinamitzadors per treballar l’oralitat en llengua anglesa seguint una mateixa línia metodològica, amb objectius grupals i individuals i ítems d’avaluació del progrés de cada alumne

  • Sensibilitzar el professorat de primària i secundària dels centres participants de la importància de formar-se en una metodologia que afavoreixi la interacció oral de l’alumnat, tot oferint al professorat eines efectives perquè les puguin incorporar a la seva pràctica docent.
  • Augmentar significativament les oportunitats d’exposició a l’anglès oral de l’alumnat que segueixi el programa i fomentar-ne l’ús efectiu en situacions d’interacció reals, amb l’acompanyament de joves estudiants universitaris formats per a desenvolupar aquesta tasca (“great friends”, “school coordinators” i “zone coordinator”)
Reforç escolar d’anglès

Ubicació de les activitats de lleure a Roquetes [6]

S’ha cartografiat tant els equipaments on es desenvolupen les activitats de lleure com les activitats impulsades que estan representades fent coincidir el codi de colors amb el mateix que el de la tipologia d’activitats de lleure que es pot veure a continuació. El mapa es pot veure amb més concreció al següent enllaç

Il·lustració 5 i 6 - Mapa de les entitats i activitats de lleure a Roquetes

Tipologia d’activitats de lleure [7]

Pel que fa a la tipologia les activitats (veure Annex 6) se separen en les següents categories:

  • Activitat familiar extraescolar en dies lectius
  • Activitat extraescolar en dies lectius
  • Activitat familiar en dies no lectius
  • Activitats extraescolars en dies no lectius
  • Colònies
  • Casals d’estiu
  • Reforç
  • Alternatives educatives infantils
Gràfic 1 - Tipología d'activitats de lleure
Gràfic 1 - Tipología d'activitats de lleure

Destaca la gran presència d’activitats extraescolar en dies lectius(25) en comparació amb les altres tipologies d’activitats, ja que comprèn el 44% d’accions desenvolupades a Roquetes.

La segona tipologia d’activitat més desenvolupada és el reforç que representa el 4,5% de les accions identificades; cal tenir en compte la diferència percentual en relació a la tipologia d’activitat més detectada (activitat extraescolar al llarg del període escolar). En aquest cas totes les activitats es duen a terme al llarg del període escolar menys l’Èxit Estiu. De la globalitat d’activitats de reforç només el Tronet no és du a terme dins de l’àmbit escolar.

Un 3,4% són Activitat familiar extraescolar en dies lectius, de les quals només les dues dutes a terme per les AMPA se situen dins l’àmbit escolar, i les altres quatre tenen com a espai d’acció equipaments públics o seus dels ens impulsors (Centre ton i Guida, rocòdrom de la plaça de Puig Antich, Casal Infantil de Roquetes i espai infantil de Roquetes).

De Casals d’estiu se’n fan 6, i 3 colònies al llarg del període d’estiu (MIJAC Roquetes, colònies de la Fundació Pare Manel i la ruta d’estiu del projecte Babar), totes fora de l’àmbit escolar i ubicades a les vacances d’estiu.

D’Activitats extraescolars en dies no lectius sense famílies se’n desenvolupen 4, dues d’elles neixen amb una intenció clara de dur-se a terme al llarg del període de vacances escolars (activitats de setmana santa i Nadal del casal Infantil de Roquetes i els juliols de franja) i dues d’aquestes es desenvolupen als caps de setmana (MIJAC Roquetes i projecte Babar). Són tres les activitats familiars en dies no lectius, les tres es duen a terme en caps de setmana (sortides puntuals i regulars en famílies, pati obert de l’IE Antaviana i Operación Solete) i dues d’elles es desenvolupen al llarg de l’estiu (Operación Solete i pati obert de l’IE Antaviana)

Finalment hi ha un 0,6% d’Alternatives educatives infantils, destinades a famílies amb infants de 0 3 anys, que fan la seva acció al llarg del període escolar.

Distribució al llarg de l’any de les activitats de lleure [8]

La gran majoria d’activitats es concentren fora de l’àmbit escolar i principalment en dies lectius. Per una diferència d’una activitat les que se situen fora de l’àmbit escolar i en dies no lectius superen les que es desenvolupen en dies lectius i dins l’àmbit escolar (veure a Annex 7)

Taula 6 Distribució al llarg de l'any de les activitats de lleure
En dies lectius En dies no lectius
Gràfic 2 - Distribució al llar de l'any de les activitats de lleure.jpg
Dins de l'àmbit escolar Fora de l'àmbit escolar Dins de l'àmbit escolar Fora de l'àmbit escolar
11 33 2 12
TOTAL TOTAL
44 14 Gràfic 2 - Distribució al llarg de l'any de les activitats de lleure

Les menys presents amb diferència són aquelles que es duen a terme a dins l’àmbit escolar en dies no lectius i les dues són impulsades per ens públics (Pati Obert de l’IE Antaviana, del Consorci d’Educació i Èxit Estiu de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona – IMEB).

Nombre de persones ateses [9]

La tipologia d’activitat amb més persones ateses són les Activitat extraescolar en dies lectius que comprenen el 48% de la globalitat de persones ateses. Els Casals d’estiu es col·loquen a la segona posició de més persones ateses per tipologia d’activitat, i després, amb un 11%, s’hi troben les Activitat familiar en dies no lectius que tot i ser una de les menys freqüents, és de les que més persones ateses comprèn.
Pel que fa al Reforç Escolar, tot i ser una de les tipologies d’activitat més recurrent a Roquetes amb 8 activitats compreses, només atén 284 persones, que és el 7,5% de persones ateses a Roquetes amb activitats de lleure. El percentatge d’atesos en les activitats de reforç és gairebé el mateix que en la tipologia d’activitats de Colònies, que només consta de tres accions.
Les Activitats en dies no lectius i no familiars atenen unes 164 persones, que és el 4,3% en relació al total. A continuació es situen les Activitats extraescolars familiars i, per últim, les Alternatives educatives infantils que són les activitats menys presents i amb menys persones ateses a Roquetes (un 1,8%).
A continuació es poden veure amb més concreció quina quantitat de persones ateses per cada acció de les diferents categories de tipologia d’activitat.
Gràfic 3 - Nombre de persones ateses per tipologia d'activitat
Gràfic 3 - Nombre de persones ateses per tipologia d'activitat


Taula 7 Persones ateses en activitats extraescolars familiars
Activitat extraescolar familiar Nombre de persones ateses
Il7 lleure rkts personesatesesxactivitat EXTRAESCOLARSFAMILIARS.jpg
Activitats familiars extraescolars de l'AMPA Antaviana 60
Activitats puntuals i regulars famílies (AMPA Turó de Roquetes) 20
Taller amb famílies (Casal infantil) 15
Càpsules familiars als taller del Ton i Guida 30
Taller d'escala amb famílies 16
Divendres amb famílies (FPM) 18
TOTAL 159 Il·lustració 7 - Persones ateses en activitats extraescolars familiars
Taula 8 Persones ateses en activitats extraescolars
Activitat extraescolars Nombre de persones ateses
Il8 lleure rkts personesatesesxactivitat EXTRAESCOLARS.jpg
Dansa Urbana a l'Antaviana 42
Activitats extraescolars AMPA Turó de Roquetes 100
Shereroom 20
Circ amb Casals Infantils 75
Escola Infantil de Circ 92
Escola Juvenil de Circ 25
Fem Salut a Través del Circ 70
Club de lectura juvenil 15
Tallers bibliolabs i d'audiovisuals 10
Tallers d'escriptura 19
Espai al llarg del curs de 12 a 16 anys (Casal Infantil) 12
Espai al llarg del curs de 6 a 12 anys (Casal infantil) 60
Espai Infantil de Roquetes (La Ludo) 35
Projecte Babar 170
Buc d'assaig al Kasal de Joves 40
Espai de serigrafia al Kasal de Joves 40
Espai de trobada al Kasal de Joves 25
Tallers grupals al Kasal de Joves 50
Tallers instrumentals al Kasal de Joves 30
Equip de futbol 20
Cessions d'espai a les pistes Antoni Gelabert 500
Tallers esportius per a infants de 5 a 11 anys 60
Tallers esportius per a joves de 12 a 18 anys 100
Tornejos esportius a les pistes Antoni Gelabert 200
Projecte Karpa 20
TOTAL 1830 Il·lustració 8 - Persones ateses en activitats extraescolars
Taula 9 - Persones ateses en activitats en dies no lectius
Reforç escolar Nombre de persones ateses
Il10 lleure rkts personesatesesxactivitat NOLECTIUS.jpg
Activitats de setmana santa i nadal (Casal Infantil) 25
MIJAC Roquetes 20
Juliols de Franja 119
TOTAL 60 Il.lustració 9 - Persones ateses en activitats en dies no lectius
Taula 10 - Persones ateses en reforç escolar
Reforç escolar Nombre de persones ateses
Il9 lleure rkts personesatesesxactivitat NOLECTIUS.jpg
Reforç escolar combinat amb lleure (Nakeramos) 50
Reforç escolar Escola Antaviana (Nakeramos) 20
Èxit (acompanyament educatiu durant el curs) 88
Èxit anglès 20
Èxit Estiu 40
Tronet 11
Grups de centre obert a l'escola Antaviana (STC) 40
Grups d'educació assistida a l'IES Turó de Roquetes (STC) 15
TOTAL 284 Il·lustració 10 - Persones ateses en reforç escolar


Taula 11 Persones ateses en alternatives educatives infantils
Alternativa educativa infantil Nombre de persones ateses
Il11 lleure rkts personesatesesxactivitat ALTERNATIVES.jpg
Espai familiar (EBM Torrent) 48
Cobaby 12
TOTAL 60 Il.lustració 11 - Persones ateses en activitats educatives alternatives
Taula 12 Persones ateses en colònies i/o campaments
Colònies i/ o campaments Nombre de persones ateses
Il12 lleure rkts personesatesesxactivitat COLONIES.jpg
Colònies i campaments (FPM) 230
Colònies (Babar) 30
MIJAC Roquetes 20
TOTAL 280 Il·lustració 12 - Persones ateses en en colònies i/o campaments
Taula 13 Persones ateses en activitats familiars en dies no lectius
Activitat familiar en dies no lectius Nombre de persones ateses
Il13 lleure rkts personesatesesxactivitat ALTERNATIVES.jpg
Sortides puntuals i regulars amb famílies 120
Operación Solete 250
Pati Obert (Antaviana) 50
TOTAL 420 Il·lustració 13 - Persones ateses en activitats familiars en dies no lectius
Taula 14 - Persones ateses en casals d'estiu
Casal d'estiu Nombre de persones ateses
Il15 lleure rkts personesatesesxactivitat CASALESTIU.jpg
Casal d'estiu (Casal Infantil) 60
Cobaby 20
Bressol d'estiu 50
Casal d'estiu familiar (Paidós) 10
Casal d'estiu (STC) 180
Casal d'estiu (FPM) 300
TOTAL 612 Il·lustració 14 - Persones ateses en en casals d'estiu

Franja d’edat

El total d’activitats enfocades a infants (amb i sense famílies) són el 67,3% del global d’activitats de Roquetes amb la presència de 35 activitats; són més presents que les destinades a joves (63,4%) per una diferència de dues activitats més (veure Annex 8).

Les que estan pensades per un públic familiar, independentment de si són joves o infants, són les menys recurrents i engloben el 30,8% del total d’activitats de lleure.

Tot i així de les activitats sense famílies, les destinades a joves (53,8%) superen les que tenen un públic infantil (48%) amb una diferència de 3 activitats.

Taula 15 Activitats de lleure per franges d'edat a Roquetes (2018)
ACTIVITAT DE LLEURE[10] INFÀNCIA JOVES
De 0 a 3 De 3 a 6 De 6 a 12 Sense especificar De 12 a 15 De 15 a 16 De 16 a 18 Sense especificar
TOTAL (activitats sense famílies) 5 6 20 1 26 24 6 1
TOTAL (activitats amb famílies) 4 4 6 2 3 2 2 2
TOTAL (amb i sense families) 9 10 26 3 29 26 8 3
TOTAL ACTIVITATS (sense famílies) 25 28
TOTAL ACTIVITATS (activitats amb families) 11 5
TOTAL ACTIVITATS (amb i sense families) 35 33
Gràfic 4 - Activitats de lleure per franges d'edat a Roquetes (2018)


Activitats infantils

Pel que fa a les destinades al públic infantil, la gran majoria són les que permeten la participació d’infants de 6 a 12 anys sense presència familiar que són un 38,5% de les activitats totals de Roquetes. Les menys presents són les de la petita infància amb presència familiar; només un 7,8% del total d’activitats de lleure a Roquetes estan enfocades per edats de 0 a 3 anys. Les activitats familiars més recurrents en el públic infantil són les que contemplen la participació de famílies amb fills de 6 a 12 anys.

Activitats per a joves

Pel que fa a les activitats enfocades a joves, les destinades a joves d’entre 12 i 15 anys són les més recurrents: la meitat d’activitats de lleure a Roquetes permet la participació de joves d’aquesta franja d’edat a les seves activitats. Les activitats destinades a joves d’entre 15 i 16 anys també són molt presents, i representen el 46,15% del total d’activitats de lleure a Roquetes.

La presència familiar en les activitats que engloben la franja d’edat jove són molt poques. Només un 9,6% de la globalitat d’activitats de lleure a Roquetes contemplen l’opció de participar joves i famílies al mateix temps.

Activitats familiars

GRAFIC005.png
El 30,8% de les activitats de lleure de Roquetes tenen com a públic objectiu el familiar, independentment de l’edat dels fills/es. Cal tenir en compte, però, que quan es divideixen les activitats en funció de les franges d’edat, els infants tenen moltes més probabilitats de participar d’activitats de lleure amb la família que no pas els joves.
Del global d’activitats de lleure destinades a la infància, les que es estan pensades amb famílies són el 31,4%; en canvi, de les pensades per a joves, només el 15,2% engloben el públic familiar.
GRAFIC006.png
Gràfic 5 - % activitats per a infància amb i sense famílies Gràfic 6 -  % activitats per a joves amb i sense famílies

Preus de l’activitat

Cal remarcar la quantitat d’activitats de lleure que s’ofereixen de forma gratuïta a Roquetes, que supera amb diferència les activitats que tenen un cost, arribant a més d’un 60% de la globalitat.

Les activitats que tenen un cost entre 20 i 50 euros són 11, un 21% de les activitats; i després ja se situen les activitats que valen més de 100 euros, que en són 6. Cal tenir en compte que la majoria d’aquestes tenen una periodicitat anual (4), menys el bressol d’estiu i el casal d’estiu del Casal Infantil de Roquetes.

Les menys presents són les que tenen un cost d’entre 50 i 100 euros que representen el 5,8% del total, i acostumen a ser anuals o de lleure d’estiu (veure Annex 9)
Gràfic 7 - Preus de les activitats (total)
Gràfic 7 - Preus de les activitats (total)

Activitats infantils

Les activitats destinades a un públic infantil són més cares en la seva globalitat que les juvenils. Coincideixen amb la globalitat d’activitats de lleure a Roquetes en l’ordre de quantitat d’activitats en relació al preu, amb una presència major d’activitats gratuïtes (18). Les activitats amb un cost d’entre 20 i 50 euros també se situen en segona posició amb una quantitat de 10 activitats amb aquest cost.
Les que costen més de 100 euros es troben a la tercera posició amb 5 activitats. I les que tenen un cost de menys de 10 euros o d’entre 50 i 100 euros coincideixen amb nombre d’activitats ofertades en total a Roquetes (3).
Gràfic 8 - Preus de les activitats infantils
Gràfic 8 - Preus de les activitats infantils]]

Activitats juvenils

Les activitats juvenils també són majoritàriament gratuïtes: 21 de les 34 activitats de lleure a Roquetes gratuïtes, hi poden participar joves.
Les activitats d’entre 20 i 50 euros també se situen en segona posició, però amb una diferència notable en relació a la quantitat d’activitats gratuïtes; en aquest cas són 5 les activitats detectades.
Hi ha la mateixa quantitat d’activitats d’entre 50 i 1000 euros i de més de 100. Només 3 per cada cas.

Les menys presents són les que valen menys de 10 euros (2 activitats).

Gràfic 9 - Preus de les activitats juvenils
Gràfic 9 - Preus de les activitats juvenils

Activitats becades

Tal com s’ha esmentat anteriorment, el 61,5% d’activitats de lleure a Roquetes són gratuïtes, i 38,5% tenen un cost. Un 17,3% del total d’activitats de lleure a Roquetes tenen la possibilitat de ser becades i només 21,15% d’activitats tenen un cost i no hi ha possibilitat de ser becat. En relació a les activitats que no són gratuïtes, el 45% tenen possibilitat de ser becades (veure Annex 10)

Cal tenir present que part del cost de gairebé totes les activitats és assumit per l’entitat impulsora i que en aquest cas es parla de beques individuals que no tenen a veure amb el que assumeix l’entitat, sinó amb la possibilitat d’accedir a una beca pública com a família.
Taula 16 - % activitats becades a Roquetes
Beques
TAULA graph16 lleure rkts Beques.jpg
Activitat gratuïta 32
Activitat sense possibilitat de beca 11
Activitat amb possibilitat de beca 9

Participació de les famílies [11]

El grau de participació de les famílies es basa amb l’escala de participació elaborada per l’Antonio Alcántara que consisteix en el següent:

    +    Protagonista:compromís. Rol actiu, visió global; defineix el projecte
         Implicada:cert grau de responsabilitat. Tasques concretes, relació contínua; defineix part del projecte
         Col·laboradora: per demanda i accions puntuals. Rol passiu
         Assistent: Consumidor d’activitats. Cap responsabilitat. 
    -    No hi ha implicació
Taula 17 - Grau de participació de les famílies a les activitats de lleure (2018)
GRAU DE PARTICIPACIÓ LES FAMÍLIES INFÀNCIA JOVES TOTAL
No hi ha implicació 2 12 12
Assistent 22 17 26
Col·laboradora 5 0 5
Implicada 7 3 8
Protagonista 1 0 1


Les dades que es recullen fan referència a la possibilitat de participació de les famílies a les activitats de lleure (veure a Annex 11).

En relació a aquesta escala de participació, cal fer esment que el 50% de les activitats de lleure a Roquetes les famílies no tenen cap responsabilitat amb l’activitat i tenen un rol de consumidor. El 23% d’activitats no hi ha implicació per part de les famílies, ni en un rol de consumidor, és a dir, no tenen cap tipus de relació amb les activitats; cal fer esment que totes les activitats on les famílies no tenen implicació estan destinades a joves i dues d’elles també a un públic infantil. En molts casos es fa esment directe que la participació de la família no és un objectiu contemplat per l’activitat.

Les activitats de lleure on les famílies tenen un rol de col·laboradores representen un 9,6% del global de les activitats ofertades i totes elles estan destinades a la infància.

El grau de participació d’implicació amb l’activitat està contemplat a 8 activitats, 7 d’elles de públic infantil, dues d’elles també destinades a joves i una que va orientada tant sols a un públic jove (Escola juvenil de Circ).

Només una activitat les famílies prenen un rol de protagonista, és una alternativa educativa infantil, l’espai familiar de l’EBM El Torrent, on les famílies defineixen el projecte i tenen un rol actiu amb l’activitat a què es comprometen i tiren endavant.

Gràfic 10 - Grau de participació de famílies en activitats infantils
Gràfic 11 - Grau de participació de famílies en activitats per a joves
Gràfic 12 - Grau de participació de famílies en el total d'activitats a Roquetes (2018)
Gràfic 10 - Grau de participació de famílies en activitats infantils Gràfic 11 - Grau de participació de famílies en activitats per a joves Gràfic 12 - Grau de participació de famílies en el total d'activitats a Roquetes (2018)

Canals de difusió de l’activitat

Els canals de difusió de les activitats de lleure a Roquetes per ordre d’ús són els cartells, els contactes amb escoles, les derivacions d’altres serveis, les xarxes socials i el boca-orella.

El canal de difusió majoritari són els cartells; són 39 de les 52 activitats que en fan ús. Després el contacte amb les escoles on des de l’escola se’n fa difusió a les famílies i als alumnes (38 activitats). Les derivacions d’altres serveis també tenen un pes central com a canal divulgatiu ja que el 63,5% de les activitats en fan ús.

Posteriorment, les xarxes socials (42,3%) i el boca – orella (28,85%) també apareixen com a canals de difusió de les activitats a Roquetes.

Totes les activitats fan ús de més d’un canal de difusió.

Gràfic 13 - Canals de difusió de les activitats a Roquetes (2018)
Gràfic 13 - Canals de difusió de les activitats a Roquetes (2018)

Demanda d’activitats de lleure

La demanda d’activitats de lleure a Roquetes està dividida en tres grans apartats. Per una banda, es recull les respostes dels joves; i per altra, la de les famílies; i finalment, la percepció de les entitats i equipaments que duen a terme activitats de lleure. En els dos primers casos (joves i famílies) el contingut es distribueix de la mateixa manera que és la següent:

  1. Una anàlisi de les característiques de la mostra (escola de procedència, sexe, edat, etc.)
  2. Una anàlisi del coneixement dels espais i equipaments del barri des d’on s’ofereixen les activitats de lleure. En el cas dels joves també es fa referència als espais públics on passen el seu temps lliure
  3. Una anàlisi de la participació en les activitats de lleure.
  4. Una anàlisi de les demandes i interessos concrets en relació al lleure

Pel que fa a la percepció per part dels serveis, equipaments i entitats que duen a terme activitats de lleure, se’n fa una anàlisi més genèrica extreta a partir de les entrevistes i els qüestionaris respostos. La seva mirada permet aportar les demandes i interessos que de forma quotidiana poden rebre i percebre per part de les persones que fan ús de les activitats de lleure i/o dels propis serveis.

Joves

Són 270 joves que han participat de l’estudi. La mostra ha sorgit tant dels dos instituts que hi ha al barri de Roquetes, l’IE Antaviana i l’IE Turó de Roquetes, com de l’IES Guineueta ja que per proximitat del centre molts dels infants de Roquetes han continuat la secundària en aquest institut.

  • Escoles d'on provenen els qüestionaris
Taula 18a - Escoles d'on provenen els qüestionaris de joves
Escola de procedència Núm. qüestionaris  % de qüestionaris en relació al tota
Graph14 lleure rkts escolaprocedencia.jpg
IE Turó de Roquetes 51 15%
IE Antaviana 41 19%
IES Guineueta 178 66%
TOTAL 270 100% Gràfic 14 - Escoles d'on provenen els qüestionaris de joves



  • Qüestionaris per gènere
Taula 18b - Escoles d'on provenen els qüestionaris de joves
Escola de procedència Dona Home Altres Graph15 lleure rkts questionarisxgenere.jpg
Gràfic 16 - Mostra de joves per gènere
IE Turó de Roquetes 20 31 o
IE Antaviana 19 22 0
IES Guineueta 85 92 92
TOTAL 124 145 1
Percentatge 46% 54% 0,4% Gràfic 15 - Qüestionaris per gènere (joves) Gràfic 16 - Mostra de joves per gènere



  • Mostra de joves per edats, escoles i gèneres
Taula 19 Mostra de joves per edats, escoles i gèneres
12 anys 13 anys 14 anys 15 anys 16 anys 17 anys
IE Antaviana 26 12 2 0 1 0

Gràfic 16 - Mostra de joves IES Antaviana

Dona 9 9 1 0 0 0
Home 17 3 1 0 1 0
IE Turó de Roquetes 35 14 2 0 0 0
Gràfic 16 - Mostra de joves IES Turó de Roquetes
Dona 13 6 1 0 0 0
Home 22 8 1 0 0 0
IES Guineueta 18 31 47 47 27 8
Gràfic 16 - Mostra de joves IES Guineueta
Dona 11 14 21 29 9 1
Home 7 17 26 17 18 7
Altres 0 0 0 1 0 0
TOTAL 79 57 51 47 28 8

Coneixement de l’oferta

La Biblioteca les Roquetes i les pistes Antoni Gelabert són els espais més coneguts i més utilitzats pels joves; el castell de Torre Baró es troba al tercer lloc i després el Kasal de Joves i l’Ateneu Popular de Nou Barris a continuació. Cal fer esment que tant l’Ateneu Popular com el Kasal de Joves hi ha més joves que el coneixen i no el fan servir que no que el coneguin i el facin servir, a diferència de les pistes i la biblioteca que dels joves que coneixen els equipaments són molts més els que els fan servir que no pas els que no.

El Centre Obert Muntanyès, el Ton i Guida i la parròquia Santa Magdalena són els equipaments que tenen més respostes a “el conec, però no el faig servir”. Cal fer esment que en el cas del Centre Obert Muntanyès s’ha detectat que molts joves no l’identifiquen pel seu nom i contesten en algun altre espai que fan ús de la Fundació Pare Manel i han marcat que no coneixen o que no fan servir el Centre Obert Muntanyès; per tant s’identifica que no hi ha un reconeixement del nom de l’equipament amb el servei que s’hi ofereix.

Els equipaments que menys es coneixen per part dels joves de la mostra són el Centre Ton i Guida i el Kasal de Joves; a continuació s’hi situa l’Ateneu Popular de Nou Barris i la parròquia Santa Magdalena.

Es destaquen altres espais que es reconeixen com a equipaments i/o espais referents per la relació del seu ús amb les activitats de lleure: Eurofitness Artesania, l’ambulatori, la CF Muntanyesa, l’Associació de Veïns, i l’espai jove les Basses. També es fa molta referència a parcs quan es demana que facin referència a equipaments relacionats amb el lleure; principalment apareixen els següents: Parc de l’Amistat, part del Turó de la Peira, parc de Canyelles, parc de la Guineueta i parc de les dones.

Hi ha poca resposta en l’ús dels equipaments, però destaca que el Castell de Torre Baró es fa servir per passejar, desconnectar, etc. i que l’accés és el que en dificulta l’ús. Del Kasal de Joves es fa esment que l’ús principal és el de tenir un espai per relacionar-se amb altres joves, per informar-se i per jugar.

Participació a les activitats de lleure

Graph19-lleure rkts demanda-joves.jpg
El 51% dels joves que contesten el qüestionari participen en l’oferta de les activitats de lleure a Roquetes; i él 49% no ho fan.

Cal destacar els equipaments públics o centres privats que, més enllà dels equipaments de Roquetes que ja es recullen al qüestionari, són ofertants d’activitats de lleure de les que els joves de Roquetes en fan ús. Aquests són el gimnàs Eurofitness Artesania, el MusicArt, l’acadèmia Belfort , el centre cultural Garcia Lorca, el poliesportiu Valldaura i el Casal de joves de la Prosperitat.

El motiu principal de la participació a activitats de lleure és un interès per correspondre a una activitat plaent. Moltes de les respostes expliquen que el motiu de l’ús de l’activitat és perquè m’agrada, perquè m’encanta o em diverteix. En una escala menor, però també prou comuna apareix com a motiu reforçar matèries, sentir-se acompanyat i ajudat en la resolució de dubtes de deures i aprendre; acostumen a ser els joves que participen a activitats de lleure amb una tipologia de reforç escolar.

Gràfic 19 - Participació a les activitats de lleure per part dels joves

El 51% dels joves que contesten el qüestionari participen en l’oferta de les activitats de lleure a Roquetes; i él 49% no ho fan. Cal destacar els equipaments públics o centres privats que, més enllà dels equipaments de Roquetes que ja es recullen al qüestionari, són ofertants d’activitats de lleure de les que els joves de Roquetes en fan ús. Aquests són el gimnàs Eurofitness Artesania, el MusicArt, l’acadèmia Belfort , el centre cultural Garcia Lorca, el poliesportiu Valldaura i el Casal de joves de la Prosperitat.

El motiu principal de la participació a activitats de lleure és un interès per correspondre a una activitat plaent. Moltes de les respostes expliquen que el motiu de l’ús de l’activitat és perquè m’agrada, perquè m’encanta o em diverteix. En una escala menor, però també prou comuna apareix com a motiu reforçar matèries, sentir-se acompanyat i ajudat en la resolució de dubtes de deures i aprendre; acostumen a ser els joves que participen a activitats de lleure amb una tipologia de reforç escolar.

Poc freqüent, però present, hi ha tres joves que responen que el motiu de la participació a les activitats de lleure és per una obligació o per un càstig; els tres participen a activitats de lleure vinculades amb el reforç (tant sigui a través d’un programa públic – Èxit- com per una activitat d’una acadèmia privada –Belfort-).

Taula 20 El temps lliure dels joves de Roquetes: ubicació i activitats
Anys Total Roquetes Roquetes (%) Altres llocs del Districte Altres llocs del Districte (%) Altres llocs de la ciutat Altres llocs de la ciutat (%)
12 74 50 67,6 20 27,0 21 28,4
13 39 32 82 4 10,3 8 20,5
14 39 24 61,5 26 66,7 16 41
15 36 16 44,4 21 58,3 17 47,2
16 24 16 66,7 12 50 10 41,7
17 8 4 50 6 75 6 75
TOTAL 220 142 89 78

(Cal tenir present que els percentatges no sumen el 100% perquè hi ha joves que passen el seu temps lliure en més d’una opció, per tant la globalitat no és sobre 100) .

Als 12-13 anys la majoria de joves passen el seu temps lliure a Roquetes; però a mesura que es van fent més grans augmenta el percentatge de joves que també passa el seu temps lliure a altres llocs del Districte i a altres llocs de la ciutat, tot i que també a Roquetes de forma bastant comuna. Seguint aquest criteri els joves de 14, 15 i 17 passen més temps lliure a altres llocs del Districte; els joves amb 16 anys tornen a prioritzar Roquetes com a espai de lleure i amb 17 els joves passen més temps a altres llocs de la ciutat i del Districte.

En general, però la gran majoria de joves passen el seu temps lliure a Roquetes (142), després a altres llocs del Districte (89) i amb només 78 a altres llocs de la ciutat.

La gran majoria de joves que contesten que passen el seu temps lliure a Roquetes ho fan a casa principalment; també fan ús de l’espai públic sense especificar on, tot i que alguns joves fan esment del carrer Artesania i la Via Júlia, així com l’ambulatori. Les pistes també és un espai que apareixen molt sovint, així com també la fundació Brafa i el gimnàs.

La ubicació dels joves que passen el seu temps lliure a altres llocs del Districte fan referència explícita als següents barris: Trinitat Nova, Prosperitat, Canyelles, Verdun i la Guineueta. En general parlen de places i carrers sense especificar, però dels qui ho fa majoritàriament parla del parc de l’Amistat.

També es fa referència a la plaça Àngel Pestaña i al parc de la Guineueta. D’equipaments esmenten el Castell de Torre Baró i l’escola de música de Nou Barris.
Il·lustració 15 - Ubicació del parc de l'Amistat

La gran majoria de joves que contesten que passen el seu temps lliure a Roquetes ho fan a casa principalment; també fan ús de l’espai públic sense especificar on, tot i que alguns joves fan esment del carrer Artesania i la Via Júlia, així com l’ambulatori. Les pistes també és un espai que apareixen molt sovint, així com també la fundació Brafa i el gimnàs.

La ubicació dels joves que passen el seu temps lliure a altres llocs del Districte fan referència explícita als següents barris: Trinitat Nova, Prosperitat, Canyelles, Verdun i la Guineueta. En general parlen de places i carrers sense especificar, però dels qui ho fa majoritàriament parla del parc de l’Amistat.

També es fa referència a la plaça Àngel Pestaña i al parc de la Guineueta. D’equipaments esmenten el Castell de Torre Baró i l’escola de música de Nou Barris.

Els joves que passen el seu temps lliure a altres llocs de la ciutat fan referència als següents barris o altres Districtes: Sant Andreu, la Mina, Sant Roc, el Clot, la Barceloneta i el centre de Barcelona. Els qui concreten més els espais esmenten els búnquers, el laberint d’Horta, a centres comercials del centre, a la platja i a la Maquinista.


  • Gustos i interessos d’activitat durant el temps lliure
El temps de lleure dels joves està molt centralitzada a determinades activitats molt concretes i comunes. La resposta majoritària a què dediquen el seu temps lliure és quedar amb els amics sense especificar l’activitat. L’esport se situa a la segona posició, amb una clara relació amb el futbol tot i que apareixen altres tipologies d’esport de forma més residual.

Posteriorment la play i els jocs d’ordinador prenen la tercera posició, i està molt concentrada als 12 i 13 anys, tot i que dels 14 als 17 també és freqüent.

Veure sèries, pel·lícules o vídeos sense especificar quina tipologia també és una activitat comuna durant el temps lliure, amb una intensitat similar que l’ús del mòbil com a activitat específica al llarg del temps lliure. I amb una intensitat similar apareixen activitats relacionades amb la música, des d’escoltar-ne amb amics a tocar algun instrument.
Gràfic 20 - Gustos i interessos d'activitats durant el temps lliure dels joves
Gràfic 20 - Gustos i interessos d'activitats durant el temps lliure dels joves


Passejar sense especificar ni amb qui ni a on és bastant comuna i finalment, amb un percentatge de resposta més reduït s’hi troba fer fotografies, pintar i/o dibuixar, llegir. Les menys comunes, però presents són activitats familiars i ballar.

Cal fer esment que un jove de 16 anys indica que li agradaria treballar.

Aquestes dades es basen en la resposta de 182 respostes, algunes d’elles provenen dels mateixos joves (veure Annex 12)

Demanda d’activitats de lleure

El 20% de joves que han respost el qüestionari han fet esment a alguna demanda d’activitats de lleure. Al gràfic que s’adjunta a continuació es pot veure el percentatge de joves distribuïts per edat que han fet demandes explícites relacionades amb activitats de lleure (veure Annex 13).

Gràfic 21 - Demanda d'activitats de lleure per edats (2018)

Els joves de 12 anys, 11 de les 19 demandes fan referència amb activitats esportives; els esports que apareixen són principalment futbol, bàsquet i atletisme. També, vinculat als gustos de les activitats al llarg del temps lliure, apareix la fotografia i el dibuix i el ball (concretant-ho amb hiphop i flamenc). Tres joves indiquen que els agradaria participar d’un casal i/o colònies.

De 13 anys són el 14% dels joves que han respost el qüestionari que tenen demandes concretes; la majoria fan demandes vinculades amb activitats esportives, gairebé totes relacionades amb el futbol. Torna a aparèixer l’atletisme com a una de les inquietuds, i algun jove d’aquesta edat fa referència a l’interès per tocar la guitarra; i per fer més hores de taller de cuina al Kasal de joves.

De les 7 demandes de joves de 14 anys, 3 estan directament relacionades amb el futbol; una demanda, amb activitats de ping-pong, dues relacionades amb la música i una amb la informàtica (hackejar).

Als 15 anys es torna a repetir la insistència amb la demanda de futbol com a element clau. Són dos els joves que fa referència explícita a l’interès de participar d’un casal d’estiu. Tocar un instrument torna a aparèixer com a demanda dues vegades –un ho especifica i l’altra no-. Es fa referència a l’interès d’anar a un gimnàs per part d’un jove d’aquesta edat.

Totes les demandes dels joves de 16 anys, que són 9, fan alguna referència a activitats esportives. Torna a aparèixer el futbol. Dos joves tornen a fer la demanda de participar a un casal d’estiu. Una dels interessos es relaciona amb l’atletisme i finalment apareix el gimnàs altra vegada.

De joves de 17 anys només contesten dos; els dos estan relacionats amb activitats esportives, un futbol i l’altre arts marcials com karate, per exemple.

Famílies

Per tal d’accedir a la mostra de les famílies de Roquetes s’ha passat un qüestionari a les famílies amb infants escolaritzats de 0 a 12 anys, amb la col·laboració de les escoles públiques de Roquetes (IE Turó de Roquetes, IE Antaviana, EBM Pla de Fornells i EBM El Torrent). Les entitats i serveis que ofereixen activitats d’infants o de joves han fet de suport a les escoles.

La totalitat de famílies que han respost el qüestionari són 148 que representen el 15% de la globalitat de les famílies ateses a les escoles públiques de Roquetes. Cal tenir present, però, que hi ha famílies que són comptabilitzades a dues escoles perquè porten fills i filles a una bressol i a l’escola, i per tant, el nombre és aproximat, però està sobrerepresentat (una mateixa família està representada més d’una vegada si té diferents fills a diferents escoles).

Partint d’aquesta dificultat per comptabilitzar el nombre real de famílies amb fills escolaritzats a Roquetes, la mostra de les diferents escoles és la següent:

Taula 21 - Mostra de famílies de l'estudi
Escola Nombre de famílies de l’escola Mostra % de la mostra
Taula 21 - Mostra de famílies de l'estudi
IE Antaviana 350 44 12,57
IE Turó de Roquetes 460 97 21,08
EBM El Torrent 73 4 5,47
EBM Pla de Fornells 87 2 2,29
TOTAL 970 147 15,15 Gràfic 22 - Mostra total de famílies a l'estudi


  • Escoles d’on provenen els qüestionaris
Taula 22a - Escoles d’on provenen els qüestionaris
Escola de procedència Núm. qüestionaris % de qüestionaris en relació al total
Gràfic 23 - Escoles d’on provenen els qüestionaris
IE Antaviana 97 66%
IE Turó de Roquetes 44 30%
EBM El Torrent 4 3%
EBM Pla de Fornells 1 1%
EBM L'Argimon 1 1%
EBM Donald 1 1%
TOTAL 148 100% Gràfic 23 - Escoles d’on provenen els qüestionaris
  • Qüestionaris per països d’origen
Taula 22b - Qüestionaris per escoles
País d’origen Nombre de famílies
Gràfic 24 - Qüestionari per països d'origen
Colòmbia 1
Equador 6
Espanya 71
Ghana 1
Guinea Equatorial 1
Hondures 12
Marroc 9
Nigèria 5
Paraguay 1
Perú 2
Polònia 1
República Dominicana 3
Rússia 1
Ucraïna 1
Xina 3
No especifica 30
TOTAL 148 Gràfic 24 - Qüestionari per països d'origen


  • Gènere de les persones adultes referents que responen els qüestionaris
Gràfic 25 - Gènere de les persones adultes referents que responen el qüestionari
Una data rellevant és que el 69% dels qüestionaris han estat respostos per una dona; només el 15,5% l’han respost referents familiars masculins. I un 15,5% no especifica el gènere.
Gràfic 25 - Gènere de les persones adultes referents que responen el qüestionari


  • Lloc de residència de les famílies
Gràfic 26 - Lloc de residència de les famílies
De totes les famílies 99 viuen a Roquetes; el 28% són d’altres barris del Districte i el 5% venen d’altres zones de la ciutat. Cal tenir en compte que moltes famílies no especifiquen el barri, però sí el Districte i que per tant és probable que dins de les famílies que estan compatibilitzades com a altres zones del Districte visquin a Roquetes, però que no ho hagin definit.
Gràfic 26 - Lloc de residència de les famílies

Coneixement de l’oferta

  • Ús d’equipaments[12]

La Biblioteca les Roquetes és l’equipament més utilitzat de tots amb diferència; són 110 famílies les que en fan ús; el Castell de Torre Baró també és un espai molt concorregut per les famílies i les pistes Antoni Gelabert se situen en tercera posició en relació a l’ús que les famílies fan dels espais del barri. En quarta posició s’hi ubica el Ton i Guida. Coincideixen que l’ús que se’n fa d’aquests espais no és a través de programacions constants i regulars d’activitats, sinó que en fan ús amb horaris flexibles i sense seguir una oferta de lleure específica.

Els equipaments més coneguts, però no utilitzats és el Kasal de Joves, el Centre Ton i Guida i la Parròquia Santa Magdalena (veure Annex 14)

  • Valoració dels equipaments que ofereixen activitats de lleure

Els aspectes més valorats dels equipaments utilitzats fan referència a les condicions d’ús (disponibilitat horària, flexibilitat en l’ús), la ubicació dels equipaments i els aspectes relacionats amb les relacions que s’estableixen a aquests equipaments (bon ambient, tranquil·litat, etc. ). També es fa patent la gratuïtat de l’ús dels equipaments i/o de les ofertes de lleure com a element clau pel seu ús.

Pel que fa a les dificultats per fer ús dels equipaments, en el cas de les activitats que tenen un cost es fa referència al preu com a dificultat. Les dificultats són molt més concretes en funció de l’equipament i no són tant compartides com en el cas de les facilitats. Cal remarcar, per la repetició de l’observació al llarg dels qüestionaris, que les persones usuàries de les Pistes Antoni Gelabert coincideixen en valorar que sovint les pistes estan molt ocupades, fet que de vegades en dificulta l’ús. Pel que fa al Castell de Torre Baró es fa esment de la manca de transport per accedir-hi; i a la biblioteca les Roquetes i a l’Ateneu Popular de Nou Barris els horaris també apareixen com a quelcom que en dificulta l’ús.

De l’Ateneu Popular en destaca una facilitat d’ús que és l’obertura als caps de setmana i l’oferta cultural, i una dificultat que fa referència a poca publicitat de l’Ateneu al barri de Roquetes.

Participació a les activitats de lleure

De les persones 148 famílies que han respost el qüestionari el 73% participen en alguna activitat de lleure almenys una vegada a l’any, i només són 40 les famílies que no ho fan mai (veure Annex 15)
D’aquest 73% de famílies que participen a alguna activitat (108), només el 17% fan una activitat de lleure en tot l’any (comptant l’estiu), mentre que el 83% du a terme més d’una activitat.
De les 87 famílies que fan activitats al llarg del període escolar el 51,% fan més d’una activitat al llarg de l’any i el 48,2% en fan només una. Les 78 famílies que fan activitats a l’estiu, només el 39,7% fan alguna altra activitat (ja sigui al llarg de l’any o a l’estiu), i el 60,2% només en fa una.
Gràfic 27 - Participació a les activitats de lleure a Roquetes (2018)
Gràfic 27 - Participació a les activitats de lleure a Roquetes (2018)


Taula 23 - Nombre de famílies participants a activitats de lleure (2018)
Nombre de famílies participants a activitats de lleure Al llarg del curs A l’estiu
Una activitat de lleure 42 47
Més d'una activitat de lleure 45 31
TOTAL 87 78
Gràfic 28 -  Nombre de famílies participants a activitats de lleure (2018)
Gràfic 28 - Nombre de famílies participants a activitats de lleure (2018)

Són el 63% de famílies que han respost el qüestionari que fan activitats a l’estiu i que duen a terme casals d’estiu; i un 38% fan activitats a l’estiu i no fan casals d’estiu.

De les famílies que fan alguna activitat de lleure al llarg de l’any, un 67% fan casal a l’estiu; i un 33% no en fan. Del total de famílies que no fan activitats de lleure al llarg de l’any i fan casal d’estiu són un 25% (veure Annex 16)

  • Detecció de facilitats i dificultats de les famílies que participen als casals d’estiu
20 famílies que porten els infants als casals d’estiu de Roquetes han donat resposta a les facilitats i dificultats dels casals d’estiu. Pel que fa a les facilitats quasi totes les famílies fan referència a la proximitat, als horaris i al servei de menjador. Algunes també indiquen l’experiència anterior com a positiva.
Els aspectes negatius és el preu i en alguns casos indiquen que els horaris de recollida o l’absència de servei de primera acollida al matí.
Com a elements claus per tal de poder garantir la participació dels fills als casals d’estiu el 90% de les famílies que han respost indiquen que és gràcies a la beca.
Casals Estiu
  • Grau de participació de les famílies a les activitats de lleure (veure Annex 17)
Gràfic 29 -Percepció per part de les famílies del grau participació de les famílies a les activitats de lleure
El 39% de famílies consideren que el seu rol és d’assistent /consumidora de l’activitat que es concreta acompanyant els fills a l’activitat i, algunes, també fan esment a compartir amb les persones que la duen a terme sobre com és i què en pensen. Són un 9% les famílies que col·laboren a fer tasques pel funcionament de l’activitat de forma puntual; el 15% té la percepció de participar amb un rol més actiu (implicada), preparant l’activitat amb talleristes i altres agents. I només una persona considera que el seu rol és de protagonista, participant de tot el procés de disseny, execució i avaluació de l’activitat de forma activa. Cal destacar que el 36% de les famílies no senten cap tipus d’implicació amb l’activitat, ni des d’un rol de consumidora. Sovint són famílies en què els fills i filles són més grans i tenen una relació directa amb l’activitat sense que la família hi tingui relació.
Algunes famílies fan esment a la dificultat per poder implicar-se amb les activitats de lleure per la conciliació amb la vida laboral.
Gràfic 30 -Percepció per part de les famílies del grau participació de les famílies a les activitats de lleure

Demanda d’activitats de lleure

  • Tipologia de famílies que fan les demandes

Són 60 les famílies que estan interessades en activitats de lleure a Roquetes o que expliciten una demanda concreta. Cal fer esment a que gairebé totes les famílies fan referència a més d’un interès, arribant així a 114 interessos determinats sobre alguna tipologia de lleure a Roquetes.

De les 40 famílies que no participen, 32 tenen interès en fer-ho i fan demandes; i són 28 les famílies que ja participen a activitats de lleure i que tenen interessos concrets (veure Annex 18).


  • Període de l’any on s’ubiquen les demandes
Taula 24 - Període de l'any on s'ubiquen les demandes
Gràfic 31 - Periode de lany on subiquen les demandes
Període de l'any Interès determinat
curs escolar 62
Estiu 49
No respon 3
TOTAL 114
De la globalitat de demandes, el 54% fan referència a activitats que s’ubicarien al llarg del curs escolar mentre el 43% són en període d’estiu i en dies no lectius. Només un 3% no especifica el període de l’any on ubicaria l’interès expressat.
  • Tipologia d’activitats demanades

1 d’aquestes activitats són d’una tipologia artística (ball, dansa, música, pintura i teatre) i 19 d’aquestes 31 demandes se situen en període escolar. D’aquestes destaquen el ball en genèric, tot i que algunes famílies especifiquen la tipologia de ball (flamenc, un augment de les classes de zumba o d’altres indiquen que tenen un interès amb un ball més lliure, sense caure en el que s’acostuma a fer sempre –hip hop, zumba...-).

En període d’estiu són cinc les demandes en aquesta tipologia d’activitats i es concreten en balls flamencs, ball en família, dansa moderna i activitats artístiques sense especificar-ne més detalls.

Hi ha famílies que fan esment de la poca oferta d’activitats artístiques pública.

48 de les 114 demandes tenen a veure amb activitats esportives. Moltes d’elles són d’esports que ja s’ofereixen a Roquetes com futbol, bàsquet, natació i arts marcials. 34 d’aquestes se situen al llarg del curs escolar i 14 en període no lectiu i d’estiu.

Algunes de les demandes esportives especifiquen l’interès en fer-les en espais públics o fora d’equipaments, com excursions a la muntanya, activitats dirigides als parcs o caminades grupals.

Les activitats relacionades amb el reforç són també presents (8 famílies en fan referència), i gairebé totes fan referència a l’anglès com a eix central del reforç. Algunes famílies tenen interès en aprofitar les vacances d’estiu en aquest sentit, mentre d’altres ho plantegen com activitat al llarg del curs escolar.

3 famílies parlen de l’interès d’activitats familiars, sense especificar l’activitat, però sí que l’ubiquen en període d’estiu.

Una desena de famílies fan referència a activitats a l’aire lliure, amb una gran diversitat d’activitats: des de concerts a activitats d’aigua, com cinema a la fresca o activitats als parcs (algunes especifiquen quines, com per exemple “escacs” i d’altres parlen més en genèric, “activitats dirigides als parcs”). Gairebé totes ubiquen aquestes propostes en períodes no lectius, tot i que les que fan referència a les caminades grupals també parlen de l’interès de fer-ho al llarg del curs. Una família fa l’aportació de que els parcs i les places són un bon lloc per fomentar relacions entre la gent del barri, la família, etc. i considera que les activitats dirigides als parcs són una bona opció de lleure durant el bon temps (esports, música, etc.); aquesta aportació encaixa amb les demandes en relació a més activitats a l’aire lliure.

Dues famílies de l’escola Antaviana mostren interès en robòtica i una de l’IE Turó de Roquetes mostra interès en un taller d’electrònica.

En referència als casals d’estiu, dues famílies indiquen l’interès de participar a casals d’estiu al juliol i dues més es mostren interessades en poder gaudir d’un casal d’estiu les setmanes de setembre prèvies a l’inici del curs escolar. Quatre famílies fan referència a que les places dels casals d’estiu són limitades i hi ha dificultat en accedir-hi.

Una família fa referència que les vacances es fan llargues i que aquestes primeres setmanes de setembre no s’ofereixen activitats de lleure. Cal fet esment que del poc volum de famílies de les escoles bressol, dues que han respost al qüestionari i que tenen fills d’aquesta edat indiquen que hi ha poca activitat de lleure que sigui per a públic de menys de 4 anys.

Algunes famílies, a l’estiu, expliquen que fan manualitats amb la família i dues d’elles expliciten demanda d’activitats de lleure en aquesta línia.

Es valora positivament la gratuïtat de moltes de les activitats i alguna família posa de relleu la qualitat de l’oferta a Roquetes, tant per la professionalitat com pels valors que es desprenen de les propostes de lleure (companyonia, treball en equip, etc.).

Serveis i equipaments impulsors de les activitats de lleure

Percepció de la demanda

Facilitats i dificultats percebudes des de les pròpies entitats impulsores d’activitats de lleure

Taula 25 - Llistat d'activitats de lleure identificades a Roquetes
ACTIVITAT DE LLEURE FACILITATS DIFICULTATS
AMPA Antaviana
Activitats familiars extraescolars de l'AMPA Antaviana
  • Horari
  • Activitat familiar
  • El preu: aquest any estaven subvencionades amb una subvenció que va donar el Consorci a l'escola, pel curs vinent serà més complicat.
Dansa Urbana
  • Molt econòmiques
  • Es duen a terme a l'escola.
  • En alguns casos l'horari (segon i tercer torn)
  • Coincidència amb altres activitats.
AMPA Turó de Roquetes
Activitats extraescolars de l'AMPA Turó de Roquetes
  • Són ben rebudes per les famílies i els infants
  • Dificultats per accedir a beques i/o subvencions
Associació Intercultural Nakeramos
Reforç escolar combinat amb lleure
  • Resultats
  • Confiança
  • Aprenentatges culturals i socials
  • Sobre oferta d’activitats de lleure
  • A l’hivern algunes famílies que viuen més lluny prefereixen venir a buscar els infants a la sortida i no a les 19h
Reforç escolar Escola Antaviana
  • Les famílies no han de venir fins la sortida de l’activitat (El fet de no sortir de l’escola i dirigir-los directament des de la fila cap a l’aula és més fàcil per tothom).
  • Sobre oferta d’activitats al barri amb els mateixos horaris
Shereroom
  • Preu
  • Acompanyament en persones interessades a millorar les competències en informàtica
  • Sobre oferta d’activitats al barri amb els mateixos horaris
Ateneu Popular de Nou Barris
Circ amb Casals Infantils
  • Contacte a través dels Casals
  • Participació dels casals a taules com Franja Jove.
  • Horaris i disponibilitat d'espais de l'Ateneu: moltes sessions s'han de fer fora d'aquesta i restringeix els grups que poden participar i les tècniques que es poden treballar.
Escola Infantil de Circ
  • Coneixement.
  • És una activitat molt establerta al barri
  • Mancança de places: amb les places que podem oferir no cobrim tota la demanda.
  • El canvi d'horaris també dificulta la conciliació en ocasions.
Escola Juvenil de Circ
  • Coneixement
  • Activitat molt consolidada
  • Horaris
  • La relació preu-qualitat-hores està molt bé
  • Preu (tot i presència de la beca).
Fem Salut a Través del Circ
  • Preu
  • Activitat molt instaurada al barri-
  • Sinergies amb altres activitats
  • Horari: L'activitat es comença a les 16h i no tothom hi pot arribar
Biblioteca de les Roquetes
Club de lectura juvenil
  • Preu
  • Coneixement de l'activitat
  • Horaris
Tallers bibliolabs i d'audiovisuals
  • Preu.
  • Preu
Tallers d'escriptura
Casal Infantil de Roquetes
Taller amb famílies
  • Facilita l'accés poder enllaçar la sortida dels nens/es del casal amb el començament de l'activitat amb famílies.
  • Poder menjar durant el taller també ajuda que les famílies puguin quedar-se i arribar a casa havent sopat.
  • Per algunes famílies l’horari en dificulta l'accés ja que al ser al vespre hi ha famílies que tenen dificultats per compaginar-ho.
Espai al llarg del curs de 12 a 16 anys
  • Proximitat amb l'Escola Turó de Roquetes
  • Activitats gratuïtes
  • Ubicació i desconeixement de l’activitat tot i la difusió contant.
Espai al llarg del curs de 6 a 12 anys
  • Proximitat amb l'Escola Turó de Roquetes
  • Activitats gratuïtes
  • Ubicació i desconeixement de l’activitat tot i la difusió contant.
Activitats de setmana santa i nadal
  • Horari
  • Activitat gratuïta
  • Coneixement de l’activitat
Casal d’estiu
  • Horaris
  • Possibilitat de rebre beca.
  • Potser disposen de més dificultat per accedir al casal d'estiu aquelles famílies que no poden optar a beca perquè no compleixen els requisits econòmics mínims però que tampoc disposen de la suficient solvència econòmica per pagar la totalitat del cost de l'activitat.
Centre Ton i Guida
Càpsules familiars
  • Preu i coneixement de l'activitat
  • Encara és massa aviat per contestar, perquè l’activitat encara és molt recent.
Sortides puntuals i regulars amb famílies
  • Preu
  • Horari
  • Qualitat de l'activitat
  • Resulta d'interès pels participants.
  • Si el cost de l'activitat pogués ser menor segurament s'arribaria a més famílies
Taller d'escala amb famílies
  • Activitat atractiva a l'aire lliure
  • Si el cost de l'activitat pogués ser menor segurament s'arribaria a més públic.
Consorci d'Educació de Barcelona
Èxit (acompanyament educatiu durant el curs)
  • Gratuïtat
  • L’activitat es du a terme al mateix recinte escolar
  • Horari continuat del lectiu
  • IE Antaviana: Desconeixement de l'activitat, però el professor sempre busca alumnes per accedir al servei, ja que des de l'escola es valora molt bé l'activitat.
  • IE Turó de Roquetes: Dificultat del serveis pels alumnes de l'ESO, ja que venen de casa expressament, sobretot els dies de pluja (absentisme a l’activitat en alguns casos)
Èxit anglès
Èxit Estiu
  • Horari
  • Gratuïtat
  • Desconeixement del servei per part de les famílies
EBM El Torrent
Espai familiar
  • Sí (no especifica)
  • No (no especifica)
Fundació Pare Manel
Casal d'estiu
  • Sobretot el preu. En menor mesura els horaris (voldrien més hores d'intervenció).
  • Derivació per part dels agents socioeducatius de territori
  • Manca de places per acollir totes les demandes.
Cobaby
  • Beques d'estiu de l'Ajuntament de Barcelona
  • Dificulten l'accés a les activitats: el preu de la quota mensual i el desconeixement del servei.
Divendres amb famílies
  • Horari, preu i la implicació de la família.
  • desconeixement de l'activitat
Espai Infantil de Roquetes (La Ludo)
  • Preu, horaris, ubicació...
  • Places i continuïtat.
Projecte Babar
  • Sistema de regulació econòmica i facilitats per pagar que en facilita l'accés
  • Finançament de la Fundació Pare Manel i de Ramon Molina Foundation
  • Consolidació de l'activitat per la seva trajectòria en el temps
  • Garantir en les mesures del possible un acompanyament dut a terme amb persones referents (entrenedors, coordinadors, etc.) que siguin regulars en el temps per trencar amb lògiques inestables de relació
  • Beques extraescolars
  • Dificultat de l'accés a la Federació en el cas de famílies amb situacions administratives irregulars
  • La manca d'empadronament dificulta l'accés a beques que dificulten l'accés a l'activitat, tot i que hi ha una regulació econòmica interna del projecte que permet la participació.
  • La manca d'un local que pugui servir d'espai de referència, de centralitzar les gestions i de generar un espai de relació
  • Manca d'unes instal·lacions municipals esportives
  • Titulacions que demanen la Federació pels entrenadors, que són voluntaris
Operación Solete
Operación Solete
  • Tenir en compte els horaris
  • Els horaris, el preu
IMEB
Bressol d'estiu
  • Sí (no s’especifica)
  • No (no s’especifica)
Pati Obert (Antaviana)
  • Ubicació de l'escola, les instal·lacions de l'escola, el tarannà de l'escola, l'escola com a espai de seguretat per a les famílies perquè és un territori conegut, la figura del monitor amb un rol de mediador que permet crear vincles propers amb les famílies, les dinamitzacions s'adapten a les demandes de l'escola
  • Les famílies que no són de l'escola els costa més participar-hi perquè tenen l'imaginari que és per a famílies de la pròpia escola
Kasal de Joves de Roquetes
Buc d'assaig
  • Gratuït. Horari flexible a convenir.
  • desconeixement de l'activitat
Espai de serigrafia
  • Horari flexible i preus populars
  • Desconeixement de l'activitat
Espai de trobada
  • Espai diari, gratuït, on poden decidir les activitats a realitzar.
  • Sovint els joves no estan acostumats a haver de decidir i desenvolupar les seves pròpies activitats.
Tallers grupals
  • Preu simbòlic (ajustable a la realitat de cada jove-família). Difusió a les xarxes socials i als instituts.
  • Desconeixement de l'espai.
MIJAC
MIJAC Roquetes
  • El preu i els horaris faciliten molt la participació
  • Desconeixement i "resistència" a la fe
Paidós
Casal d'estiu familiar
  • És gratuïta
  • Lliure incorporació (no cal venir cada dia)
  • Entrada relaxada (entre les 10 i les 11) 4.
  • Acompanyament no directiu
  • No tothom sap que existeix la proposta
Pistes Antoni Gelabert
Activitats extraordinàries
  • L’accés és lliure i per a tots els públics
  • No
Cessions d'espai
  • L’accés és lliure i per a tots els públics
  • No
Tallers esportius per a infants de 5 a 11 anys
  • La gratuïtat de les activitats facilita l’accés a usuaris amb pocs recursos econòmics
  • No
Tallers esportius per a joves de 12 a 18 anys
  • La gratuïtat de les activitats facilita l’accés a usuaris amb pocs recursos econòmics
  • No
Tornejos esportius
  • Gratuïtat de les activitats
  • Organització en funció de les demandes
  • No
Pla comunitari: Participants: TIS Turó de Roquetes, TIS IES Guineueta, CSS, Kasal de Joves, Pla comunitari i perosna dinamitzadora
Tronet
  • L'entrada està condicionada a les escoles i criteris
  • No
Pla comunitari:

Participants (APC, Agència de Salut Pública, pistes Antoni Gelabert, Kasal de joves, Ateneu Popular de Nou Barris, tècnica del pla comunitari)

Projecte Karpa
  • Gratuïtat
  • Oberta a tothom
  • L’oferta respon a demanda dels joves
  • Hi ha diferents canals de difusió per accedir
  • Coordinació amb el teixit comunitari
  • Ubicació dels espais on es fan les activitats, barrera mental i física com a frontera entre barris derivada de la identitat de barri.
Save the Children
Casal d'estiu
  • Cartell conjunt del pla comunitari.
  • Contacte directe amb les famílies.
  • Desconeixement de l'activitat i dels tràmits necessaris a fer
Grups de centre obert a l'escola Antaviana
  • El servei es dona a dins de les escoles
  • La majoria de les famílies coneixen la seva existència.
  • Les places normalment estan plenes.
Grups d'educació assistida a l'IES Turó de Roquetes
  • Gratuïtat
  • Es fa en el propi institut
  • El fet que sigui una activitat gratuïta facilita l'accessibilitat a totes les joves
Taula de Franja
Juliols de Franja
  • El fet que sigui una activitat gratuïta facilita l'accessibilitat a totes les joves
  • El fet que sigui una activitat gratuïta facilita l'accessibilitat a totes les joves

Conclusions

Els objectius principals de les activitats de lleure són eixamplar la base de participació a les pròpies activitats, i moltes d’elles, amb una concepció que eixamplar aquesta base és part d’augmentar la participació comunitària al barri de Roquetes. L’interès de participació a l’entorn comunitari no es diu de forma explícita per part de les famílies i dels joves.

La Participació és un objectiu dels agents ofertants, però no és objectiu de les famílies demandants d'activitat de lleure

Moltes activitats també contemplen com a objectius ampliar la possibilitat d’aprendre i potenciar el desenvolupament personal, cosa que coincideix amb el que les famílies valoren positivament quan parlen de les activitats de lleure on participen.

Oferta i demanda coincideixen en els objectius de foment dels aprenentatges i desenvolupament personal

En el cas de les activitats destinades a la petita infància es té com a objectiu la conciliació familiar i la presència de les famílies en la proposta educativa. Tot i que els casals no ho recullen com a objectiu – menys el casalet del Cobaby que va destinat a la petita infància -, les famílies que porten els seus fills indiquen que aquest també és un dels seus objectius i que els casals d’estiu el cobreixen. En aquest sentit, les dificultats de les famílies que hi participen, van en aquesta línia: la flexibilitat horària en la recollida o el servei d’acollida al matí encara faria cobrir més aquesta necessitat de conciliació familiar i laboral de les famílies. Cal fer esment que les beques són claus per a la participació als casals d’estiu i que la relació amb el monitoratge és molt positiva.

La conciliació laboral és un dels objectius principals de la demanda de lleure, però no s'explicíta així per part de la oferta, més enllà d eles activitats per a petita infància

Hi ha una demanda de més places als casals d’estiu, tal com indiquen tant joves com famílies i algunes mostren la dificultat per accedir-hi. Aquest fet es pot lligar que gairebé totes les famílies que participen dels casals d’estiu indiquen que una facilitat per accedir-hi és la beca. S’ha de tenir en compte que un nombre significatiu dels infants que hi participen no han tingut una relació prèvia amb altres activitats de lleure oferides pels serveis que fan casals d’estiu al llarg de l’any.

L'accés a les activitats de lleure d'estiu venen condicionades per la possibilitat d'obtenció de beca
Existeix una certa segmentació d'usuàries de les activitats segons període de l'any: les persones que en fan ús a l'estiu no ho han fet durant el curs escolar

En relació a la tipologia d’activitats de lleure ofertades hi ha una clara oferta d’activitats extraescolars al llarg del període escolar; mentre que les activitats extraescolars en dies lectius continuen sent majoritàries per nombre de persones ateses, no passa el mateix amb les altres tipologies d’activitats on no coincideix l’ordre de prioritat en el nombre d’activitats ofertades en relació al nombre de persones que hi participen.

S'ofereix el que es demana i es demana el que s'oferix, entrant en un deadlock que dificulta avançar cap a la diversificació d'activitats de lleure

Cal fer esment, però, que tot i la presència d’aquesta majoria d’activitats de lleure, moltes de les demandes de famílies i joves són d’aquesta tipologia d’activitats majoritàries al barri de Roquetes. Algunes d’aquestes demandes ja són existents al territori, com les esportives –demanda de joves i famílies- com les de reforç en genèric i anglès (demanda de famílies). Pel que fa a les activitats esportives sí que fan referència que les pistes sovint estan molt ocupades, però les qui fan demandes no fan esment d’altres activitats esportives presents al territori. Pot portar a pensar que hi ha famílies que no els arriba l’oferta d’activitats de lleure al barri.

Es fa demanda de més activitat de propostes que ja s'ofereixen a Roquetes. Caldria revisar si els canals de comunicació son prou eficaços
Hi ha una certa saturació de la oferta d'activitat per grups d'usuaris consolidats, que dificulta l'accés a nous usuaris

Una de les demandes de famílies és el reforç, i sovint es concreta en reforç d’anglès; d’activitats que s’ofereixin en aquest sentit a Roquetes hi ha l’èxit anglès tot i que està destinat a l’alumnat que ja té un cert coneixement de la llengua i l’objectiu és la millora oral de qui té un cert nivell; tot i així, tampoc no se’n té coneixement tal com el propi servei esmenta com a dificultat d’accés.

Elevada incidència del currículum escolar en el temps de lleure: gran quantitat del temps de lleure en períodes lectius es dedica al reforç escolar, vehiculat a través de les famílies que el requereixen per a donar resposta a l'escola

Hi ha demandes que tot i que s’inclourien dins d’aquesta categoria “activitats extraescolars al llarg del període escolar”, actualment no hi ha una presència elevada d’aquestes que són les que estan vinculades amb un àmbit més artístic: música, ball, fotografia, dibuix, etc. Algunes famílies i joves van a altres espais del Districte o la ciutat per a cobrir aquest interès, però sovint el preu i la distància és una dificultat que detecten en la cerca d’aquestes activitats.

Tot i així, el fet de sortir de Roquetes per tal de fer activitats artístiques no és comú; un dels elements que apareix com a facilitat per la participació de les activitats de lleure és la proximitat i la gratuïtat d’aquestes. Pel que fa als joves, però, sí que mostren més moviment en el seu temps lliure, sobretot a partir dels 15 anys, i acostumen a passar-lo fent activitats no formals amb amics a diferents parcs, tant del Districte com propers (parc de l’amistat, parc de la Guineueta, etc.).

El consum de proximitat és el principal criteri d'accés a les activitats de lleure de Roquetes.
La oferta de proximitat d'activitats de lleure és poc diversa. Es troben a faltar més activitats de caire artístic, per exemple
Tot i que és poc comú, la demanda d'activitats de lleure més específiques es cobreix a altres zones del districte o la ciutat, tot i que els desplaçaments son un clar impediment per a optar-hi

Una altra dada significativa són les activitats familiars en dies no lectius, que tot i haver-hi poca oferta, el nombre de persones ateses és significatiu. I algunes famílies mostren un interès explícit en l’existència d’activitats familiars, moltes vinculades a l’aire lliure en dies no lectius.

 S'explicita la demanda de més activitat familiar de lleure en dies no lectius

Algunes famílies amb infants de menys de 4 anys indiquen que hi ha molt poca oferta d’activitats de lleure per aquesta edat. També es pot concloure que, tot i que per poca diferència, les activitats dirigides a aquesta franja d’edat són més cares que les de joves.

L'activitat de lleure per a petita infància és escassa i més cara

Alguns dels equipaments indiquen que les activitats puntuals que es deriven de les activitats més regulars serveixen sovint de pont a la possibilitat de participar de forma més regular dels espais que s’ofereixen al llarg de l’any. Els juliols de franja, que ja neixen amb aquesta intenció, és l’exemple més clar.

Les activitats puntuals serveixen com a espai de difusió i captació d'usuaris per a activitats de lleure recurrents

El nombre major de demandes per part de les famílies s’ubiquen al llarg del període escolar, que és on es concentren actualment el percentatge més alt de les ofertes.

Tot i que les demandes de famílies a l’estiu són menys reduïdes, si es compara amb el nombre d’activitats que s’hi oferten, són més les famílies que no podrien donar resposta als seus interessos pel nombre de persones ateses.

La oferta d'activitat es concentra durant el període escolar. Tantmateix, la ocupació de les places a l'estiu és molt alta i sovint supera la oferta
Gràfic 31 - Periode de lany on subiquen les demandes
Gràfic 2 - Distribució al llar de l'any de les activitats de lleure.jpg
Demandes de famílies en període escolar: 62
Demandes de famílies a l’estiu: 49
Activitats ofertades en dies lectius: 44
Activitats ofertades en dies no lectius: 14

La coordinació entre agents que possibilita la presencia del pla comunitari i en concret la taula socioeducativa permet optimitzar recursos, difondre la informació, desenvolupar estratègies d’actuació compartides envers aquells dèficits comuns, etc. Totes aquestes pràctiques podrien contribuir a consolidar l’oferta i reforçar la participació dels infants en aquest àmbit educatiu.

Per part d’algun servei es percep una necessitat de mancomunar coneixements específics de les activitats de lleure a Roquetes (tant des dels serveis com de la detecció de desconeixement d’alguna activitat per part de les famílies). Es podria proposar un sistema d’intercanvi de coneixements entre entitats amb les especificitats clares de cadascuna d’elles (preus, horaris, etc.) per poder augmentar la probabilitat que les famílies derivades s’apropen amb més coneixement als serveis que busquen.

Es destaca la Taula Socioeducativa del Pla Comunitari de Roquetes com a espai clau d'informació i optimització de recursos. Ara bé, s'identifica una necessitat de sistematitzar, coordinar i complementar millor les programacions i informacions de la oferta d'activitats de lleure al barri

Tot i així, des dels serveis es percep la sensació que les persones que fan demandes ja estan participant d’activitats de lleure; amb les respostes de les famílies es reafirma que moltes famílies que ja participen d’activitats de lleure a Roquetes tenen demandes concretes, però també es pot veure que també hi ha famílies que no participen a activitats de lleure i que tenen interès en fer-ho; tanmateix, es podria constatar que són famílies que no han fet demandes explícites als serveis i/o equipaments que ofereixen activitats de lleure perquè des dels serveis es descriu el perfil de demandant com a usuari ja consolidat a les ofertes de lleure. En aquest sentit, algun servei i alguna família detecta que hi ha activitats de lleure similars que s’ofereixen en el mateix horari i apareix la proposta de fer programacions anuals conjuntes per redistribuir l’oferta d’activitats de forma complementària.

Hi ha oferta d'activitat que es solapa en temps i tipus. Es proposa fer programacions anuals conjuntes i complementaries
Sovint, la persona enquestada demandant de més oferta d'activitat de lleure ja és participant activa de la oferta actual

Per tal d’ampliar la difusió de les activitats de lleure per les famílies que encara no en fan ús la proposta d’un sistema de recollida de totes les activitats de lleure que es feia referència prèviament, també podria ser d’ús públic per a la població de Roquetes, de manera que fos fàcil cercar informació en relació a les activitats de lleure. Vinculant-ho amb aquesta sensació de que la difusió d’algunes activitats ofertades no arriba a famílies que podrien estar-hi interessades, caldria assegurar bons canals de difusió si es du a terme algun sistema de recollida global de tota la informació vinculada amb les activitats de lleure.

Alguns dels equipaments indiquen que les activitats puntuals que es deriven de les activitats més regulars serveixen sovint de pont a la possibilitat de participar de forma més regular dels espais que s’ofereixen al llarg de l’any. Els juliols de franja, que ja neixen amb aquesta intenció, és l’exemple més clar.

Pel que fa al grau de participació de les famílies, tant els serveis com les famílies mateixes coincideixen en què tenen un rol de consumidora, però cal tenir en compte que moltes de les activitats no permeten un altre tipus de participació per part de les famílies. Pel que fa a les activitats destinades a joves, la participació de les famílies és més baixa perquè sovint no és l’objectiu de la pròpia oferta.

 La oferta d'activitat és poc propicia a generar espais de participació més enllà d'atorgar un rol de consumidora a la persona participant.

Alguna proposta

Alguna proposta a mode de de suggeriments de cap on anar:

TIPOLOGIA DE LES ACTIVITATS 
  • Diversificar el tipus d'activitats que s'ofereixen
    • Oferir nous formats i continguts d'activitat:
      • Artístiques
      • Diversificació de l'activitat esportiva
      • Espai de joc
      • Tecnològiques
      • ...
  • No tenir por a fracassar i oferir nova activitat: sortir del cercle viciós


ROTACIÓ USUARIES 
  • Evitar la saturació de les activitats per part de grups consolidats de persones usuàries
  • Facilitar l'accés a noves inscripcions


COMUNICACIÓ 
  • Revisar l'0efectivitat dels actuals sistemes de difusió i comunicació de la oferta de lleure
  • Habilitar noves eines de comunicació: Valorar la possibilitat de fer una aplicació de mòbil
  • Potenciar les activitats que serveixen per de porta d'accés a altres


PROGRAMACIÓ 
  • Programar de forma conjunta i cercant complementarietats de la oferta (en horaris, continguts, preus, ...)


ESTIU 
  • Ampliar, diversificar i especialitzar la oferta d'activitat d'estiu. Campus esportius com a possible camí a explorar
  • El criteri de proximitat es fonamental en la tria d'activitat de lleure en les famílies. aprofitar-ho per a diversificar activitat
  • Una altra opció seria la de disposar de recursos per a facilitar la mobilitat


TRANSITAR DE ROL 
  • Promoure un rol de major protagonisme de les persones participants


ESPAI DE LLEURE EN FAMÍLIA 
  • Sembla que cal incrementar aquest tipus d'oferta
  • Promoure models de major autogestió en el lleure


PETITA INFÀNCIA 
  • Identificar de forma certa si hi ha una demanda de més lleure familiar o és una necessitat de conciliació laboral


EXTENSIÓ ESCOLAR 
  • Iniciar un procés de reflexió cap a la idea d'educació a temps complert
  • No considerar el temps de reforç escolar com temps de lleure. Per fer-ho caldria cercar formes de continuitat en el treball per a l'adquisició de competències entre temps escolar i temps de lleure

Agraïments

Aquest estudi no hagués estat possible sense la implicació dels serveis, entitats i equipaments de Roquetes, que han facilitat l’accés als joves i a les famílies i han estat claus en la recollida d’informació tant pel pont amb les persones d’on hem recollit les demandes com per la informació en referència a l’oferta d’activitats de lleure.

Volem agrair les escoles, que han facilitat des del primer moment el repartiment i la recollida de qüestionaris tant en famílies com en joves. Les tècniques del pla comunitari també han estat peces imprescindibles en l’estudi; tant des del seguiment constant en qualsevol dubte i/o demanda d’informació, com en la facilitació pel que fa la comunicació amb els diferents agents implicats amb les activitats de lleure.

També volem agrair la tècnica del pla de barris que en tot moment ha estat disposada a trobar espais de contrast, de seguiment i de suport. I també ha obert portes a diferents tècnics per tal d’accedir a la recollida d’informació d’altres agents vinculats a les activitats de lleure a Roquetes.

Finalment, a tot l’equip de treballadors i treballadores de la Fundació Pare Manel, que quan ha calgut han estat disposats a donar qualsevol tipus de suport i ànims.

Annexos

Annex 1 - Qüestionari per al diagnòstic de la oferta d'activitats de lleure a Roquetes

Annex 2 - Qüestionari per a joves sobre usos del lleure

Annex 3 - Qüestionari per a famílies sobre usos del lleure

Annex 4 - Preguntes per a les inscripcions als Casals d'estiu

Annex 5 - Quadern Familiar

Annex 6 - Tipologia d’activitats de lleure ofertades a Roquetes (2018)

Annex 7 - Període de desenvolupament de les activitats de lleure a Roquetes (2018)

Annex 8 - Activitats de lleure a Roquetes per franges d’edat a qui van dirigides (2018)

Annex 9 - Preus de les activitats de lleure ofertades a Roquetes (2018)

Annex 10 - Resum d’activitats de lleure gratuïtes i amb i sense possibilitat de ser becades a Roquetes (2018)

Annex 11 - Participació de les famílies a les activitats de lleure ofertades a Roquetes (2018)

Annex 12 - Gustos, interessos i activitats desenvolupades pels joves al seu temps lliure

Annex 13 - Demanda concreta d’activitats per part dels joves

Annex 14 - Coneixement i ús dels equipaments de Roquetes per part de les famílies

Annex 15 - Participació a les activitats de lleure de Roquetes (2018)

Annex 16 - Participació a les activitats de lleure de Roquetes en funció del període escolar (2018)

Annex 17 - Grau de participació de les famílies a les activitats de lleure (2018)

Annex 18 - Famílies interessades en demandes explícites d’activitats de lleure a Roquetes (2018)

Bibliografia

  • Valls, N., Créixams, C., Borison, A., & Font, A. (2007). Aprenentatges en l’àmbit associatiu de l’educació en el lleure. Barcelona: Observatori Català de la Joventut
  • Cortiella, M. and Fernández, F. (2010). Els projectes d'intervenció i d'oci educatiu. El joc infantil i la seva metodologia, 1(1), pp.5-33.

Notes

  1. Extret de l’article “Aprenentatges en l’àmbit associatiu de l’educació en el lleure. Barcelona ”, de l’Observatori Català de la Joventut
  2. Font:
  3. Font: Ajuntament de Barcelona, (2017). Observatori de barris. [online] Accessible a: http://www.bcn.cat/estadistica/catala/documents/barris/index.htm [Accés el 16 d’abril de 2018]
  4. Font: Les dades del Pla de Barris han estat extretes de la pàgina: http://pladebarris.barcelona/. Les dades de la Llei de barris han extretes de la pàgina: http://territori.gencat.cat . Les dades sobre el programa “Educadors a partir del carrer” han estat preguntats a l’empresa Progess. La informació de Plans Comunitaris Morales, E. (2016)“Los Planes de Desarrollo Comunitario como política pública para la transformación social. Las experiencias de Barcelona (1997-2015)" Pedagogia i Treball Social. Revista de Ciències Socials Aplicades.Vol. 4. Núm. 2: 34-60
  5. A més, aquest estudi que neix del grup motor de lleure d’estiu, ha estat compartit al llarg del seu procés de construcció a les taules socioeducatives que s’han convocat des que es va iniciar fins que es va acabar el procés.
  6. Mapeig de les activitats de lleure a Roquetes: Font d’elaboració pròpia (http://dom.cat/1jro)
  7. L’anàlisi de la tipologia d’activitats s’ha dut a terme per totes les accions que es despleguen de cadascuna de les 52 activitats de lleure genèriques identificades, per tant, el nombre total de tipologies d’accions supera les 52 activitats identificades de forma global.
  8. Cal tenir present que amb aquesta categorització torna a passar que no coincideix el total amb el nombre d’activitats de lleure genèriques identificades, perquè de cadascuna d’elles se’n despleguen accions que es duen a terme en diferents períodes de l’any, algunes amb la doble presència en dies lectius i en dies no lectius, com el taller d’escalada amb famílies que se situa tant com a activitat familiar en dia no lectiu quan es fa al juliol com en dies lectius al llarg del trimestre.
  9. El nombre de persones participants fa referència al nombre de places ocupades per tipologia d’activitat, de manera que si el mateix infant o jove participa a tres activitats diverses comptarà com a tres persones ateses.
  10. Cal tenir en compte que el total d’activitats per franja d’edat no és el sumatori del total d’activitats destinades a cada franja concreta d’edat, perquè hi ha moltes activitats que permeten la participació de diferents franges d’edat i per tant es comptabilitzen a més d’una categoria.
  11. Els graus de participació de les famílies es basa amb l’escala de participació de l’Antonio Alcántara, que es va fer ús al taller formatiu sobre participació i joves de la Franja Jove de Nou Barris.
  12. Cal tenir en compte que s’ha identificat que el Centre Obert Muntanyès no és reconegut per aquest nom i sí per la fundació Pare Manel, de manera que moltes famílies que al llarg del qüestionari l’esmenten han marcat que desconeixen l’existència del Centre Obert Muntanyès tot i que no és desconeixement, sinó reconeixement de l’espai amb aquest nom. Per tant, les dades en relació al Centre Obert Muntanyès no són fiables. Cal fer esment també que el Casal Infantil de Roquetes no ha estat recollit perquè no es va incloure al qüestionari i no tenim coneixement explícit de l’ús que en fan les famílies. Tot i així, algunes han detectat l’error i l’han afegit com a equipament conegut i utilitzat.