El lleure al barri de Les Roquetes (BCN - 2018)
Estudi sobre l'equilibri entre oferta i demanda de lleure al barri de Les Roquetes de Barcelona
Encàrrec de l'estudi fet per la Taula Socioeducativa del Pla Comunitari de Roquetes, promogut per Pla de Barris a travès de Doment de ciutat S.A. i realitzat per la Fundació Pare Manel
Barri de les Roquetes, juliol 2018
Contingut
- 1 Introducció
- 2 Marc conceptual
- 3 Metodologia
- 4 Oferta d’activitats de lleure
- 4.1 Llistat d’activitats amb descripció general
- 4.2 Ubicació de les activitats de lleure a Roquetes
- 4.3 Tipologia d’activitats de lleure
- 4.4 Distribució al llarg de l’any de les activitats de lleure
- 4.5 Nombre de persones ateses
- 4.6 Franja d’edat
- 4.7 Preus de l’activitat
- 4.8 Activitats becades
- 4.9 Participació de les famílies
- 4.10 Canals de difusió de l’activitat
- 5 Demanda d’activitats de lleure
- 6 Conclusions i propostes
- 7 Agraïments
- 8 Annexos
- 9 Bibliografia
- 10 Notes
Introducció
Atesa la multiplicitat i diversitat d’entitats, equipaments i serveis que impulsen activitats de lleure al barri de les Roquetes, des de la Taula Socioeducativa del Pla Comunitari de Roquetes i, en concret, des del grup que treballa l’educació en el lleure, es va considerar oportú realitzar un estudi que pogués valorar l’equilibri entre l’oferta i la demanda d’activitats al barri, per després valorar la necessitat de modificar i/o ampliar l’oferta existent. Per tant, l’interès del present estudi neix de l’estructura comunitària del barri que treballa l’educació en el lleure en període de vacances escolars. Per donar resposta a aquesta necessitat, el Pla de Barris es compromet a desplegar l’acció 8.1. (elaboració d’un estudi per valorar l’oferta i la demanda de les activitats extraescolars de lleure existents, i per fer les modificacions i propostes que siguin necessàries). En aquest sentit, Foment de Ciutat SA, sota el paraigües del Pla de Barris de Roquetes, considera convenient donar suport a aquesta iniciativa, i per això sol·licita una proposta de treball que l’assumeix la Fundació Pare Manel com a agent del territori amb coneixement de la realitat del barri. Des d’aquí es du a terme l’estudi que pretén donar resposta a la necessitat del grup motor d’estiu del pla comunitari.
Marc conceptual
El concepte “activitats de lleure”
Segons la Direcció General de Juventut, “l’educació en el lleure designa un conjunt d’iniciatives, moviments i experiències que es realitzen en el temps lliure d’infants i joves amb una intencionalitat pedagògica fora del currículum escolar i de l'àmbit familiar”. Aquesta definició porta a concebre tot allò que es considera lleure com un conjunt d’iniciatives, moviments i experiències que es duen a terme en el temps lliure amb una intencionalitat explícitament educativa. (Armengol, 2012). Cal tenir present, però que aquest concepte és molt genèric i pot englobar gran diversitat de tipologies d’activitats, d’actors impulsors i d’àmbits d’actuació, entre d’altres. Aquesta definició genèrica ens permet reconèixer com a activitats de lleure una pluralitat de realitats on totes tenen en comú aquesta intencionalitat educativa dutes a terme al llarg del temps lliure.
Agents impulsors
Inicialment les activitats de lleure venien impulsades des d’iniciatives socials i associatives, però en l’actualitat la diversitat d’agents que tenen un paper clau en el desenvolupament d’activitats de lleure és molt divers, tant pels models jurídics dels ens impulsors com de la mirada en relació a la definició d’aquestes activitats. Els tres sectors principals de la intervenció en el lleure són els següents (Armengol, 2012):
illustració 1
- Sector públic o iniciativa pública: administració pública o empreses de capital majoritàriament públic
- Sector privat: ens privats com societats mercantils que representen interessos particulars (normalment tenen afany de lucre o no l’exclouen).
- Tercer sector o iniciativa social: ens amb caràcter privat que presten un servei d’interès general i no hi ha afany de lucre (associacions, fundacions, mutualitats)
Sovint aquests actors entrecreuen projectes i els coprodueixen a partir de partenariats, cooperació o fórmules de gestió indirecta; i sovint la simultaneïtat d’accions dutes a terme per cadascun d’aquests sectors contribueixen a la complementarietat d’oferta al territori on són presents (Armengol, 2012).
Pel que fa la relació entre sector públic i iniciativa social o privada acostuma a concretar-se a través de convenis o concerts (Soler, 2001). També la titularitat pública d’un servei i la gestió privada (o social) del mateix és una fórmula cada cop més utilitzada (Armengol, 2012).
L’educació com a eix central de les activitats de lleure
La tipologia d’activitats de lleure estan plenament articulades al voltant dels objectius educatius de les mateixes activitats que pot anar de la maduració de la persona, a la socialització en l’entorn on es desenvolupen, entre d’altres; per tant, parteixen del concepte educar, que segons la Fundació Catalana de l’Esplai (2004) seria “intervenir intencionalment en el procés maduratiu de l’infant i el jove per tal d’afavorir el procés educatiu”.
En aquest procés educatiu se sol establir una diferència que és la següent [1]:
- Educació formal: sistema educatiu institucionalitzat; seria l’educació formal de bressol, primària, secundària fins a la universitat.
- Educació no formal: activitat organitzada amb finalitats educatives fora del sistema oficial establert, bàsicament en l’àmbit de l’Educació en el Lleure
- Educació informal: procés que duraria tota la vida, a través del qual les persones van adquirint coneixements, habilitats i actituds mitjançat les seves experiències diàries.
En el cas de les activitats de lleure, s’emmarcarien en l’educació no formal i l’informal. Aquestes propostes educatives desenvolupades en el temps lliure poden tenir lloc tant dins com fora de l’àmbit escolar, impulsant-se o no des de les pròpies escoles, de manera que es converteixen en un complement educatiu important que no es recull dins del currículum escolar (educació formal). Les activitats de lleure es desenvolupen al llarg del temps lliure fora d’aquesta educació formal; el lleure va clarament vinculat amb l’actitud d’afrontar aquest temps lliure d’una manera autònoma i satisfactòria, fet que implica la capacitat de triar lliurement les activitats a dur a terme per tal de satisfer necessitats personals i està clarament relacionat amb un seguit d’experiències emocionals, formatives i de desenvolupament personal que acostuma a facilitar la participació social des d’una tria conscient d’integració a grups recreatius, culturals i socials. D’aquesta manera, dóna una condició d’iniciativa que accentuen el valor de l’autonomia i la llibertat. D’aquesta manera, qualsevol activitat que es du a terme fora de l’àmbit laboral i educatiu formal es pot considerar activitat de lleure (Cortiella i Fernández, 2010)
Diversitat en les ofertes de lleure en relació al temps en què es desenvolupen
La diversitat també entra en joc en relació a la duració i la temporalitat de les activitats de lleure que s’oferten. Per tant, ens trobem diferències prou significatives en relació a:
- Periodicitat: activitats esporàdiques, regulars, etc.
- Duració: activitats puntuals, mensuals, trimestrals, anuals,...
- Temporalitat: al llarg del curs escolar, en caps de setmana, en períodes de vacances d’estiu, en dies no lectius, etc.
La combinació d’aquests factors obre un ventall de possibilitats enorme pel que fa a l’oferta d’activitats. Per tant ens trobem davant d’una graduació de models d’intervenció que van des d’activitats puntuals d’educació en el lleure (unes colònies d’una setmana) fins a d’altres molt més duratives en el temps (un centre obert, activitats regulars a casals infantils, etc.) fins a altres instàncies que també participen en la construcció d’una política educativa en el lleure dels infants i joves (centres cívics, ateneus, biblioteques, etc.) (Soler, 2001).
Sectors d’activitat
Els sectors d’activitat també contribueixen a afegir més grau de diversitat en l’oferta d’activitats de lleure i va molt lligada als objectius de les pròpies activitats. En aquest sentit, podem trobar activitats enfocades a activitats culturals, esportives, artístiques, de reforç escolar, etc.
Factors que influeixen en l’accés a les ofertes de lleure
L’estudi Infants, família, escola i entorn: claus per a un temps educatiu compartit conclou que els nivells de participació dels infants de tres a quinze anys en el conjunt de l’oferta a la ciutat de Barcelona és del 74,16% de manera que un de cada quatre infants no participa a activitats de lleure (Síndic de greuges de Catalunya, 2014)
Taula 1 Factors que influeixen en l'accés a les ofertes de lleure
Característiques del territori | Característiques dels centres escolars | Característiques de l’oferta d’activitats de lleure | Característiques de les famílies | Característiques dels infants |
---|---|---|---|---|
|
|
|
|
|
Context actual de Roquetes
Il.lustració 2 - Mapa de Roquetes
El barri de les Roquetes es troba a l’extrem Nord-est de la ciutat de Barcelona, sota el peu del turó de les Roquetes, que pertany a la serra de Collserola.
És un dels 13 barris que conformen el Districte de Nou Barris. Es limita al Nord-oest amb el barri de Torre Baró; pel Nord-est limita amb el barri de la Trinitat Nova. El límit pel Sud és la Via Favència, que separa els barris de Verdun i Roquetes. El carrer Artesania i les instal·lacions de l’Escola Esportiva Brafa marquen el límit amb el barri de la Guineueta per l’Oest, que abans tenia per frontera natural el barranc de l’antic torrent de Canyelles.
La seva extensió es troba en un terreny muntanyós molt irregular i amb forts pendents, motiu pel qual no s’urbanitza fins més tard respecte a la resta de la ciutat.
La urbanització de Roquetes va tenir un punt important als anys cinquanta, amb l’arribada de persones migrades. L’Obra Sindical de l’Habitatge va construir més d’un miler d’habitatges, de mida i qualitat molt escassa; però en calia més per tal de poder cobrir l’accés a l’habitatge de tota la demanda que hi havia; aquest fet va portar als veïns a l’autoconstrucció, no tant sols de les seves pròpies cases, sinó que també van dotar el barri de serveis bàsics d’aigua i clavegueram.
La trajectòria reivindicativa del veïnat també va aconseguir que els transport públic arribés al barri. Darrerament s’ha dut a terme una renovació de paviments i de mobiliari urbà, la instal·lació d’ascensors i s’ha rehabilitat l’Ateneu Popular de Nou Barris, referent en l’àmbit cultural de la ciutat.
Context històric
Dades estadístiques d’educació a Roquetes (any 2015) [2]
Tal com s’ha esmentat en el marc conceptual les possibilitats d’accés a les activitats de lleure van lligades al capital educatiu i la configuració socioeducativa pròpia del territori on es desenvolupen; són factors influents en relació al potencial de participació a les activitats de lleure que s’hi oferten. Per aquest motiu a continuació es pretén mostrar una fotografia de l’educació a Roquetes.
Taula 2.- Dades estadístiques d'educació a Roquetes
Dades socioeconòmiques a Roquetes [3]
Taula 3 Dades econòmiques i de treball del barri de Roquetes
Cronograma de programes públics al barri de Roquetes [4]
Un dels elements claus que influeixen en augmentar la possibilitat d’accés a l’oferta de lleure és el desenvolupament de la xarxa pública d’equipaments i de serveis promotors d’oferta d’educació no formal. Alguns programes públics influeixen en certa mesura a desenvolupar i consolidar aquesta xarxa pública de serveis que poden influir en la consolidació de l’oferta de lleure. A continuació es pot veure el cronograma de programes al barri que s’han desenvolupat des del 2000.
il.lustració 3.- Cronograma de programes públics al barri de Roquetes
El Pla Comunitari de Roquetes
“Generalment, la vertebració social i el treball en xarxa entre serveis, equipaments i entitats d’un mateix territori permet compartir i optimitzar (maximitzar) recursos humans i materials, així com generar activitats i projectes comuns que s’ocupin de promoure i donar suport a l’àmbit de l’educació no formal. El teixit social i associatiu també contribueix a atenuar l’impacte de les desigualtats socioeconòmiques en l’àmbit educatiu i de l’educació en el lleure”. (Albaigés, Selva i Baya, 2009).
En el cas de Roquetes l’existència des de 2004 del pla Comunitari de Roquetes té un paper clau en aquest sentit. Consisteix en una xarxa formada per veïns i veïnes, entitats, serveis i administracions, que treballen de manera transversal per donar resposta a les necessitats detectades de manera també compartida per millorar la qualitat de vida col·lectiva al barri. El Pla comunitari està format per diferents taules que alberguen grups motors que afloreixen en funció de les necessitats del barri.
La fotografia actual dels àmbits, espais i grups motors del pla comunitari de Roquetes és la següent:
il·lustració 5 Mapa actual del pla comunitari de Roquetes (2018)
Il·lustració 4 Àmbits, taules i grups motors del Pla Comunitari de Roquetes
Cal fer esment a l’àmbit d’educació i, concretament, a la taula socioeducativa, ja que molts dels agents que hi participen -tant de la taula com dels grups motors que se’n deriven- són ofertants, estan interessats en el desenvolupament de les activitats de lleure i el seu impacte o hi tenen una vinculació.[5]
La taula socioeducativa és un espai de treball del pla comunitari de Roquetes on serveis, entitats i equipaments s’uneixen per a treballar sobre les necessitats socioeducatives del veïnat de Roquetes. L’objectiu és promoure l’educació en un sentit ampli detectant els problemes i oportunitats del barri, tenint en compte l’educació reglada, la família, el lleure i la cultura com agents clau que intervenen en l’educació al territori.
La taula de franja Nou Barris és un projecte d’educació comunitària que va néixer al 2005. El conjunt dels agents del territori (entitats, equipaments de gestió ciutadana, equipaments gestionats per empreses, serveis públics, centres educatiu...) s’hi troben per tal de detectar conjuntament les necessitats de la població i donar-hi una resposta compartida, des del treball en xarxa. La taula de Franja Nou barris treballa amb agents dels barris de Trinitat Nova, Verdum, Roquetes, Canyelles i Prosperitat. Es realitzen activitats a cadascun dels barris i es fa difusió de les activitats als instituts dels diferents barris implicats, per tal d’arribar al màxim de joves. L’objectiu principal de la taula és treballar per una resposta qualitativament bona a nivell de territori a les necessitats detectades en matèria de joves a partir dels 12 anys.
A continuació, es concreten els agents i els grups motors que es desprenen d’aquestes taules de l’àmbit educació i de les línies de treball de cadascuna d’elles.
TAULA SOCIOEDUCATIVA | |
---|---|
LÍNIES DE TREBALL | AGENTS QUE HI PARTICIPEN |
|
|
GRUP MOTOR | AGENTS QUE HI PARTICIPEN |
Grup motor estiu - Casals | Pla de Barris, Casal infantil Roquetes, Fundació Pare Manel, AMPA IE Turó, Serveis Socials, Save the Children. |
Grup motor habilitats familiars | Agència de Salut Pública de Barcelona, Escola Antaviana, Institut Escola Turó de Roquetes, Institut Guineueta, Serveis Socials (a través de les noves figures de pla de barris) |
Grup motor educació i població gitana | TiS Antaviana, projecte Roquetes Conviu, TiS IE Turó de Roquetes, Educadora Social IE Turó, educadora Social Antaviana, Promotor escolar, Escola Antaviana. |
Grup motor lleure en família | Roquetes Conviu, Centre Cultural Ton i Guida, AMPA IE Turó de Roquetes, Casal infantil de Roquetes, Projecte Paidos (Caritas) |
Grup motor Tronet | Serveis Socials, TiS Instiut Guineueta, kasal de joves de Roquetes, coordinador projecte, TIS IE Turó de Roquetes. |
TAULA DE FRANJA | |
LÍNIES DE TREBALL | AGENTS QUE HI PARTICIPEN |
|
Kasal Joves Roquetes, Casal Infantil Roquetes, Casal Infantil trinitat Nova, Educadors de Carrer Roquetes-Trini (APC-Serveis Socials), Educadors de Carrer Verdum-Prospe (APC-Serveis Socials),Serveis Socials, IE Turó Roquetes, Ins Roger de Flor, Pistes Antoni Gelabert, Ateneu Popular 9Barris, Ins la Guineueta, Fund. Pare Manel, Salut Mental Nou Barris (CSMIJ), Agència Salut Pública, Biblioteca les Roquetes, Pla Comunitari Verdum, PIJ Noubarris, Les Basses, Casal infantil Vallbona, casal infantil Canyelles, tècnica pla de barris, IE Trinitat nova i Ludoteca La Guineu (prosperitat). |
Taula 4 Agents participants a les taules i grups motors del pla comunitari de Roquetes (2018)
Metodologia
L’estudi té dues parts diferenciades d’anàlisi, per una banda, l’oferta de les activitats de lleure al territori i, per altra banda, la demanda dels possibles actors receptors d’aquestes. També compta amb una part final de conclusions de la situació actual i propostes per impulsar-les un cop analitzades les dues parts anteriors.
Oferta d’activitats de lleure
Per tal d’elaborar un diagnòstic exhaustiu de les activitats del lleure a Roquetes es partirà de la recerca qualitativa a través d’entrevistes en profunditat que ens han de permetre aproximar-nos al coneixement i la visió de diferents perfils d’activitats ofertades i d’actors que les promouen. Partint de la informació recollida per part de la taula socioeducativa i dels actors que hi participen es du a terme un recull de propostes d’activitats de lleure ofertades.
Les entrevistes en profunditat també permeten la identificació dels actors del territori que estan involucrats en el lleure a Roquetes, els nivells d’organització comunitària que el sostenen i les polítiques i programes públics que s’estan desenvolupant en aquest àmbit, contingut clar del marc conceptual per tal de tenir una ubicació del context de Roquetes en relació al lleure.
També s’elabora un formulari online (veure annex 1) per tal que tots els agents promotors d’activitats de lleure al territori puguin respondre els elements claus que les defineixen (tipus d’activitat, horaris, espais, preus, perfils de participants, canals de difusió, sistema de garanties, temporalitat de les activitats, etc.).
Demanda d’activitats de lleure
L’eix metodològic per tal d’aproximar-nos a la demanda del territori en relació a les activitats de lleure es basa en una relació i vinculació directa amb els agents del territori que tenen una vinculació quotidiana i directa amb les famílies i els joves. Pel que fa als joves es du a terme reunions amb les direccions i caps d’estudi dels dos Instituts Escola de Roquetes (IE Turó de Roquetes i IE Antaviana) i amb l’IES La Guineueta per tal d’acordar el passi d’un qüestionari (veure annex 2) a totes les aules de secundària.
Amb les famílies es fa el mateix (veure annex 3), s’elabora un qüestionari per a famílies i s’arriba a elles a partir de les direccions i claustres en algun cas de les escoles de primària i bressol (EBM El Torrent, EBM Pla de Fornells, IE Antaviana i IE Turó de Roquetes).
Per tal d’assegurar una bona resposta, tant en el cas de les famílies com els joves, les entitats que ofereixen activitats de lleure i/o que tenen una clara vinculació amb famílies o joves fan de suport als seus equipaments preguntant si les famílies i/o joves han respost el qüestionari, i sinó se’ls acompanya a fer-ho. Aquesta aproximació des de la quotidianitat ha permès l’aproximació a un alt nivell de famílies i joves. Pel que fa a les entitats impulsores dels casals d’estiu, s’ha aprofitat el període d’inscripcions per fer una entrevista curta a les famílies en relació a l’activitat pròpia del casal (dificultat d’accés, etc.) (veure annex 4)
Inicialment es va dissenyar un quadern de debat familiar per tal de generar dinàmiques a dins les aules de primària i tenir la resposta dels infants des de la seva veu acompanyada de la família, però per la temporalitat de l’estudi i la dificultat de coordinar-ho amb un termini curt, no va fer possible, tot i que es va elaborar el quadern de debat familiar (Veure annex 5).
Les entrevistes amb profunditat amb els agents impulsors d’activitats de lleure també han permès recollir la percepció de demanda des dels serveis.
Un cop fet el diagnòstic de l’oferta i la demanda s’elaboren les conclusions que beuen de la informació recollida.
Seguiment de l’estudi
Es planteja un espai de seguiment format pels membres de la taula socioeducativa per tal d’anar compartint els diferents moments de la recerca i posar en contrast la informació recollida amb els actors del territori d’on sorgeix la demanda.
És per això que al cronograma d’accions per desenvolupar la recerca es recull la calendarització de reunions que es fan coincidir amb les taules socioeducatives per donar espai al contrast de la recerca.
A més, s’han dut dues reunions de seguiment amb la tècnica del pla de Barris i del pla comunitari de Roquetes, per compartir la calendarització i el contingut concret al llarg del procés de construcció de l’estudi.
Cronograma del pla de treball
Oferta d’activitats de lleure
Aquest apartat sobre l’oferta d’activitats de lleure a Roquetes consta d’una descripció general de les activitats de lleure identificades i d’una anàlisi en diferents aspectes d’aquestes activitats. Les característiques analitzades són les següents:
- Ubicació de les activitats de lleure
- Tipologia de les activitats de lleure
- Distribució al llarg de l’any de les activitats de lleure
- Nombre de persones ateses
- Franja d’edat
- Preus de les activitats
- Activitats becades
- Participació de les famílies
- Canals de difusió de l’activitat
Llistat d’activitats amb descripció general
A continuació es presenta una taula amb les 52 activitats de lleure recollides. Cal tenir en compte que les activitats de lleure identificades són tipologies d’activitats ofertades per entitats i/o equipaments de forma global, i que en cadascuna d’elles es despleguen accions concretes que es detallen a continuació.
Taula 5 Llistat d'activitats de lleure identificades a Roquetes
NOM ACTIVITAT | DESCRIPCIÓ GENERAL DE L'ACTIVITAT DE LLEURE | OBJECTIU | ACCIONS QUE APLEGA L'ACTIVITAT | |
---|---|---|---|---|
Centre Ton i Guida | ||||
1 | Sortides puntuals i regulars amb famílies | Programació de sortides adreçades a públic familiar de caràcter lúdic, cultural i festiu. Normalment són en caps de setmana per aprofitar el dia ja que s'acostumen a visitar espais que no es troben al barri. |
|
Sortida puntual |
2 | Taller d'escala amb famílies | Taller familiar de caire esportiu aprofitant les instal·lacions del rocòdrom de la plaça de Puig Antich |
|
Taller d'escala amb famílies |
3 | Càpsules familiars | Càpsules dels tallers destinats a adults, però en famílies perquè els nens i nenes puguin conèixer quines activitats fan els seus pares. |
|
Una càpsula familiar per cada taller adult |
Ateneu Popular de Nou Barris | ||||
4 | Fem Salut a Través del Circ | Aquest projecte suposa una proposta d’activitat física i artística a joves de 12 a 16 anys del districte de Nou Barris donant‐los a conèixer el circ com a pràctica que fomenta hàbits saludables a nivell físic i social. Es treballa en coordinació amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona, els Instituts de la zona i la Taula de Franja que aglutina les entitats, projectes, serveis i administracions que treballen amb aquest rang d’edat (de 12 a 16 anys). |
|
Activitat al llarg del curs |
5 | Circ amb Casals Infantils | Proposta d’activitats artístiques i de lleure als col∙lectius d’infants i adolescents del territori, integrant‐los en la dinàmica de l’Ateneu i en les entitats que treballen al territori. Es busca l’equilibri i la relació entre formació, creació i difusió cultural i artística |
|
Activitats mensuals puntuals als diferents casals |
6 | Escola Infantil de Circ | Escola formada per un equip de professors que treballen per l'aprenentatge de tècniques base de circ (malabars, trapezi, equilibris, acrobàcia, dansa, expressió dramàtica...).
L’aprenentatge es duu a terme a través de grups reduïts que s’organitzen en tres etapes segons l’edat (Petits, Mitjans i Grans) |
|
Grups reduïts que s'organitzen en tres etapes segons l'edat (petits, mitjans i grans). La implica amb l'escola Infantil de Circ va inscrecendo en funció de l'etapa: els petits fan una hora a la setmana, els mitjans, dues; i els grans, quatre |
7 | Escola Juvenil de Circ | Escola formada per un equip de professors que treballen tècniques com acrobàcia, aeris, teatre o equilibris amb una trentena de joves d’edats compreses entre els 14 i el 17 anys. És un projecte d’educació artística en el lleure, que dóna continuïtat als alumnes de l’Escola Infantil que volen continuar practicant les tècniques de circ. És un espai educatiu global on es potencia l’adquisició d’una base tècnica de circ de qualitat a través de la realització de les classes regulars, de classes intensives en les que s’aprofundeix en altres tècniques –que les mateixes joves escullen– i de sortides a l’exterior on posar en pràctica allò après |
|
Classes regulars, classes intensives i sortides a l’exterior on posar en pràctica allò après. La implicació són més de 6 hores setmanals. |
Save the Children | ||||
8 | Grups de centre obert a l'escola Antaviana | 4 grups on es fa lleure i reforç educatiu amb l'objectiu d'enfortir les competències dels infants enriquint el seu entorn educatiu extraescolar |
|
4 grups de centre obert a l'escola Antaviana. |
9 | Grups d'educació assistida a l'IES Turó de Roquetes | 3 grups d'educació assistida a l'IE Turó de Roquetes amb l'objectiu de millorar els processos d'integració i èxit escolars dels infants |
|
3 Grups d'educació assistida a l'IES Turó de Roquetes |
10 | Casal d'estiu | Casal d'estiu |
|
Activitats dins del casal d'estiu |
Biblioteca Les Roquetes | ||||
11 | Club de lectura juvenil | Club de lectura que proposa acostar els més joves a la lectura mitjançant una tria de títols adient i una dinamització molt distesa i informal del comentari de les lectures |
|
Activitat al llarg del curs |
12 | Tallers d'escriptura | Projecte cultural, social i educatiu amb joves de 12 a 17 anys. Activitat gratuïta que es du a terme durant el curs escolar, a les 18:00, en diversos períodes (també se'n fan quatre sessions al mes de juliol) |
|
Activitat al llarg del curs
Quatre sessions al mes de juliol |
13 | Tallers bibliolabs i d'audiovisuals | BiblioLab és un programa de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) que desenvolupa i dóna suport a accions que tenen com a finalitat l’accés al coneixement a través de l’experimentació i metodologies innovadores i creatives en un entorn col·laboratiu obert a la ciutadania |
|
Activitat al llarg del curs |
Fundació Pare Manel | ||||
14 | Cobaby | Espai on poder tenir cura dels infants propis i d'altri durant el període no obligatori d’escolarització i el no lectiu amb la referència de l'equip educatiu i de les famílies organitzades per torns (intendència, cura de l'espai, acompanyament a la criança..), per a poder compatibilitzar
jornades de criança amb la tasca laboral o amb processos formatius. Un espai on els nens i nenes tenen un protagonisme actiu. Els educadors exerceixen el seu rol formatiu però les famílies també tenen un paper actiu. |
|
Activitats educatives en format escoleta durant el període escolar.
Casalet durant les vacances o períodes no escolars durant l'any. |
15 | Espai Infantil de Roquetes (La Ludo) | Quatre tardes de lleure amb infants de 4 a 6 anys. |
|
Activitat de lleure al llarg del curs |
16 | Projecte Babar | L’Associació Esportiva Babar és una entitat esportiva que compta amb la feina de 40 persones entre entrenadors, delegats, coordinadors i col·laboradores que participa de la vida social del barri de Verdum-Roquetes dinamitzant equips de diverses categories distribiïdes amb 16 equips que juguen a Futbol Sala. L’acció social posa l’èmfasi en la relació amb els infants i en l’esport com a eina educativa i socialitzadora. Aquest aspecte és fonamental tenint en compte les característiques especials de la població a qui s’atén: infants i joves amb mancances sòcio-educatives que es troben en situació de risc social. El futbol sala i la competició són un mitjà alternatiu per la formació, relació personal i associativa; un mitjà de socialització pels infants i joves del barri. |
|
16 equips que juguen a Futbol Sala, a partir dels entrenaments setmanals i els partits els caps de setmana. |
17 | Divendres amb famílies | Els divendres a la tarda s'obre l'espai infantil de Roquetes per infants i les seves famílies. Es fan jocs, grup de coral i grup de reforç educatiu. |
|
Espai familiar tots els divendres a la tarda |
18 | Casal d'estiu | Casal d'estiu |
|
Activitats al llarg del casal d'estiu |
Casal Infantil de Roquetes | ||||
19 | Espai al llarg del curs de 6 a 12 anys | Espai d'activitats regulars calendaritzades per a infants de 6 a 12 anys |
|
Activitats al llarg del curs de dilluns a dijous |
20 | Espai al llarg del curs de 12 a 16 anys | Espai d'activitats regulars calendaritzades al principi de cada trimestre a partir d'un espai de construcció entre joves de 12 a 16 anys i educadores de l'espai. |
|
Activitats al llarg del curs els divendres |
21 | Casal d'estiu | Casal d'estiu |
|
Activitats al llarg del casal d'estiu |
22 | Taller amb famílies | Grup consolidat d'unes 9 famílies que venen amb els infants. Consisteix amb un espai relacional que consta d'una primera part de tallers vinculats a interessos de les famílies (bulling, alimentació, normes, hàbits, etc.) i un espai de confiança mentrestant els infants fan joc lliure. La segona part els infants participen de l'activitat més deshinibida i conjunta amb la família. |
|
Un taller puntual al mes durant el període escolar |
23 | Activitats de setmana santa i nadal | Activitats de setmana santa i Nadal amb el mateix format que el casal. Activitats als matins dirigides als infants que participen de les activitats del Casal al llarg del curs, però també està obert a d'altres infants; en el segon cas, cal passar per un procés d'inscripció. |
|
Activitats als matins de 10h a 13h per setmana santa i nadal els dies que no són festius |
Associació Intercultural Nakeramos | ||||
24 | Reforç escolar Escola Antaviana | Es combina 45 minuts de reforç infantil escolar amb 45 minuts de lleure amb dinàmiques de l’educacio no formal destinades a alumnes de primària |
|
Reforç escolar i activitats de lleure per alumnes de primària dilluns i dimecres de 16:30h a 18h. |
25 | Reforç escolar combinat amb lleure | Reforç escolar de primària, introducció a l’activisme en drets humans i interculturalitat a l'escola Turó de Roquetes. |
|
Reforç escolar dimarts i dijous de 16:30h a 18h durant el període escolar. |
26 | Shereroom | Classes d’informàtica per alumnes de primària |
|
Curs al llarg del període escolar de tardes, al Centre Ton i Guida |
AMPA Turó de Roquetes | ||||
27 | Activitats extraescolars de l'AMPA Turó de Roquetes | Activitats coordinades des de l'AMPA de l'escola Turó de Roquetes que es desenvolupen al llarg del curs escolar en funció de les activitats ofertades per Babar i el Centre Català |
|
Zumba
Boxeig Anglès Piscina Bàsquet Futbol (Babar) |
28 | Activitats puntuals i regulars amb famílies | Activitats puntuals i regulars obertes a les famílies de l’escola. |
|
Una activitat mensual |
AMPA Antaviana | ||||
29 | Dansa Urbana | Dansa urbana com a activitat extraescolar de l'AMPA Antaviana |
|
Activitats en dies lectius dins l'àmbit escolar (activitats extraescolars a l'escola) |
30 | Activitats familiars extraescolars de l'AMPA Antaviana | Activitats amb família: Batukada, Ioga i CorAntaviana |
|
Batukada
Ioga CorAntaviana |
EBM El Torrent | ||||
31 | Espai familiar | L’Espai Familiar és un servei educatiu amb caràcter universal que dona resposta al dret dels infants a l’educació i al dret de les famílies a rebre suport en la criança i educació dels seus fills i filles més petits. Els professionals d'aquest espai, organitzen aquests serveis com a llocs de trobada, pensats per a famílies amb infants de 0-3 anys. Parteixen del reconeixement de les famílies com a competents en la cura i educació dels seus fills i filles, reconeixent les mares i els pares com a primers referents afectius i educatius dels infants. |
|
Espai familiar en dies lectius |
Paidós | ||||
32 | Casal d'estiu familiar | El casalet infantil del Paidós és una proposta que neix per a oferir espais de relació i lleure a famílies amb petita infància del barri de Roquetes i rodalies: Lleure amb els més menuts a l’estiu, amb piscines, un pati organitzat per racons i acompanyament professional. |
|
Activitats dins del casal d'estiu |
Pistes Antoni Gelabert | ||||
33 | Tallers esportius per a infants | Tallers esportius a llarg del període escolar per a infants de 5 a 11 anys |
|
Tallers esportius a llarg de l'any |
34 | Tallers esportius per a joves | Tallers esportius a llarg del període escolar per a joves de 12 a 18 anys |
|
Tallers esportius a llarg de l'any |
35 | Tornejos esportius | Tornejos trimestrals en funció de les activitats més regulars i de les demandes dels joves que fan ús de les pistes |
|
Activitat |
36 | Cessions d'espai | Cessió d'espai a entitats preferentment esportives per a l'ús de la seva activitat |
|
Depèn de l'entitat demandant |
X | Titol | Text |
|
Activitat |
X | Titol | Text |
|
Activitat |
X | Titol | Text |
|
Activitat |
X | Titol | Text |
|
Activitat |
X | Titol | Text |
|
Activitat |
X | Titol | Text |
|
Activitat |
X | Titol | Text |
|
Activitat |
X | Titol | Text |
|
Activitat |
X | Titol | Text |
|
Activitat |
X | Titol | Text |
|
Activitat |
X | Titol | Text |
|
Activitat |
X | Titol | Text |
|
Activitat |
X | Titol | Text |
|
Activitat |
X | Titol | Text |
|
Activitat |
X | Titol | Text |
|
Activitat |
X | Titol | Text |
|
Activitat |
X | Titol | Text |
|
Activitat |
X | Titol | Text |
|
Activitat |
X | Titol | Text |
|
Activitat |
X | Titol | Text |
|
Activitat |
X | Titol | Text |
|
Activitat |
X | Titol | Text |
|
Activitat |
X | Titol | Text |
|
Activitat |
Ubicació de les activitats de lleure a Roquetes
Tipologia d’activitats de lleure
Distribució al llarg de l’any de les activitats de lleure
Nombre de persones ateses
Franja d’edat
Activitats infantils
Activitats per a joves
Activitats familiars
Preus de l’activitat
Activitats infantils
Activitats juvenils
Activitats becades
Participació de les famílies
Canals de difusió de l’activitat
Demanda d’activitats de lleure
Joves
Mostra
Coneixement de l’oferta
Participació a les activitats de lleure
Demanda d’activitats de lleure
Famílies
Mostra
Coneixement de l’oferta
Participació a les activitats de lleure
Demanda d’activitats de lleure
Serveis i equipaments impulsors de les activitats de lleure
Percepció de la demanda
Facilitats i dificultats percebudes des de les pròpies entitats impulsores d’activitats de lleure
Conclusions i propostes
Agraïments
Annexos
Bibliografia
Notes
- ↑ Extret de l’article “Aprenentatges en l’àmbit associatiu de l’educació en el lleure. Barcelona ”, de l’Observatori Català de la Joventut
- ↑ Font:
- ↑ Font: Ajuntament de Barcelona, (2017). Observatori de barris. [online] Accessible a: http://www.bcn.cat/estadistica/catala/documents/barris/index.htm [Accés el 16 d’abril de 2018]
- ↑ Font: Les dades del Pla de Barris han estat extretes de la pàgina: http://pladebarris.barcelona/. Les dades de la Llei de barris han extretes de la pàgina: http://territori.gencat.cat . Les dades sobre el programa “Educadors a partir del carrer” han estat preguntats a l’empresa Progess. La informació de Plans Comunitaris Morales, E. (2016)“Los Planes de Desarrollo Comunitario como política pública para la transformación social. Las experiencias de Barcelona (1997-2015)" Pedagogia i Treball Social. Revista de Ciències Socials Aplicades.Vol. 4. Núm. 2: 34-60
- ↑ A més, aquest estudi que neix del grup motor de lleure d’estiu, ha estat compartit al llarg del seu procés de construcció a les taules socioeducatives que s’han convocat des que es va iniciar fins que es va acabar el procés.